Diferència entre les revisions de "Mammillaria"

*El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres madures, albarginades.

*De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars des del seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme, pero sempre ocupant superficialment el terreny. El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt poquetes excepcions es mantenen solitaries.

*Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa que es solidifica, i encara que no s'ha pogut averiguar si tracta d'evitar la perdua de liquit, estanyant la ferida per un mos o traumatisme o per a aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme, o per les dos coses a la volta.

*Els cactus "coronats" tenen la particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qual els dona un aspecte de reixos en corona de flors (o hawaianes).  

Aco es degut a que el seu creiximent part d'un punt i s'exten de forma circular i concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en l'anell situat a certa distancia del pol, florint molt frequentment a la vegada i en circul. Este tipo de creiximent podriem imaginarmos-lo visualment observant el moviment de una manega que tornem del revés.

*Es també prou frequent i constant en algunes especies la divisio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobant-nos en tota una colonia que ha escomençat d'un cos a soles, per divisions succesives.

*Un fenomen diferent, menys frequent, i que es manifesta a vegades en tot el regne vegetal es, en este cas, el creiximent, en conte de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats d'una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes.

*Els fruts, globossos o en forma abastonada, en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona, pot ser mes cridanera que les flors encara. Totes es poden menjar i en [[Mexic]] les nomenen chilitos, en un gust acit i algo dolç. Normalment están plenes de llavors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i netejar, ya que moltes vegades, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio. Una vegada aislades i seques, poden plantar-se, cobrint-les en una capeta fina d'arena de granulometria pareguda al tamany de la llavor i, en una grossaria del doble del mateix.

S'aconsella mantindre-les a l'ombra pero certament es suficient en que estiguen protegides en les primeres semanes del sol directe i del vent de ponent, en una certa humitat, donat que la seua epidermis es molt fina i falta de cuticula. En la naturalea creixen a l'ampar i al peu dels seus progenitors i en les macetes solen germinar al costat de sa mare en facilitat a soles en que es prenguen alguna mida de precaucio, com per eixemple que la terra no es mantinga molts dies seca.