Diferència entre les revisions de "Nacionalismes de la Comunitat Valenciana"

El [[nacionalisme]] és l'[[ideologia]] que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat i/o un territori, en la que se fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble, o nació, deriva de la pròpia societat.  

| ESPANYOLISME O REGIONALISME || Llengua i cultura espanyola (normalment, baix un punt de vista [[idioma castellà|pancastellaniste]]) || [[Espanya]] || Bandera Espanyola i/o Real Senyera

El valencianisme és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, sa llengua, sa cultura i mes quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]].  

És una ideologia transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de 'cultura catalana' (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a la independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista.

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conte de que devien canviar de discurs i/o de formes si volien calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la  [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podria ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.