Diferència entre les revisions de "El Sit"

'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a "El Cid" en castellà, fon un guerrer i hidalgo [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].  

Pel seu pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per la seua mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en l'any [[1058]], s'educà en el palau real junt a l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

El Sit venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme "Sit" se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'seid', que significa amo o senyor.

Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en l'any [[1072]]).

Estant en [[Sevilla]] cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.

A conseqüència d'una atrevida cavalcada per terres toledanes en resposta ad un atac musulmà a Gormaz, [[Anfós VI]] li declarà incorregut en l'ira regia, sanció que duya al desterro en l'any [[1081]].

En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en [[Saragossa]], a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de [[Lleida]], apresonant al mateix.

Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).

[[Anfós VI]] anava a acodir en defensa d'Aledo, sitiada per l'emir almoràvit Yúsuf b. Tásfin en [[1089]], ordena al Sit que se li unixca en les seues tropes, pero per circumstàncies imprevistes no pogué alcançar la host real. L'ira del rei, li fa incórrer de nou en el desterro, el segon per al Sit.

El Sit domina Llevant. L'enemistat entre el rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel Sit en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Sit, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

==Traició de Ibn Yahháf==

Mentrimentres en [[Valéncia]] és preparava una revolució contra el rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del Sit, el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahháf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.

Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i als seus fills. Fins llavors el Sit no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel Sit.

En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yñsuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué deu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota en [[Espanya]].

El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].

En [[Bairén]], el Sit i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en [[giner]] de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Sit foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.

Tres fills tingué el Sit de la seua dòna: Diego naix en [[1075]] i va  morir en la [[batalla de Consuegra]] front als [[almoràvits]] en [[1097]]; Cristina, se casà en [[Ramiro de Navarra]] i de qui fill, Garcia Ramírez, seria rei; i Maria, se casà en [[Ramon Berenguer III]] el Gran, de [[Barcelona]].

La figura del Sit i les seues gestes mereixqueren l'honor de protagonisar el primer cantar de gesta de la lliteratura castellana, el ''Cantar del Mio Çid''. No és poema sino cantar, ya que com a lletra d'una cançó ha de ser presa i no com a text d'un poema. Aixina puix, el ''Cantar del Mio Çid'' és una cançó recitada pels joglars d'aquells temps migevals. El text que mos ha arribat, és una transcripció d'un copiste al que li diuen Pere Abbat en un manuscrit del [[sigle XIV]], conservat en la Biblioteca Nacional. Encara que hi ha quin n'opina que poguera ser l'autor i no un mer copiste.

Els últims estudis afirmen que l'autor fon un escrivá de la cort de Valéncia,. un musulmà o mossàrap valencià que va rebre l'orde de escriure les gestes del Sit ordenat pel mateix Sit com tàctica de propaganda.