Diferència entre les revisions de "C" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''.

La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''.

El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G.

Llínea 5:

== Fonètica ==

En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:

* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''..

* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.

* Davant de les [[consonant]]s.

* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart.

* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.

És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').

Llínea 19:

# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.

# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.

# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós

# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós

* En sò de [s] (cendra)

# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''.
+La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''.
 El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G.
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Fonètica ==
 En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:
-* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''..
+* Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''.
 * Davant de les [[consonant]]s.
-* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart.
+* En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.
 És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri'').
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
 # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
-# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
+# En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
 * En sò de [s] (cendra)
 # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.