Diferència entre les revisions de "G" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''G''' és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

== Fonètica ==

Llínea 14:

# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.

# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.

# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga. rec, no reg, pero regar. amarc, no amarg, pero amargar. sanc, no sang, pero sangonera.

# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera.

* En sò de [ʤ] (girar)

# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.

# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.

# En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger. oreig, pero orejar.

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge. juge, no jutge. llenguage, no llenguatge. correja, no corretja.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja.

* En sò de [ʧ] (roig)

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).#

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).

# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.

== Vore també==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''G''' és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.
+La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.
 == Fonètica ==
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 # En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
 # Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
-# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga. rec, no reg, pero regar. amarc, no amarg, pero amargar. sanc, no sang, pero sangonera.
+# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera.
 * En sò de [ʤ] (girar)
 # En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.
 # Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
 # En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.
-# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger. oreig, pero orejar.
+# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.
-* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge. juge, no jutge. llenguage, no llenguatge. correja, no corretja.
+* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja.
 * En sò de [ʧ] (roig)
-# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).#
+# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).
 # En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
-# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.
+# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.
 == Vore també==