Diferència entre les revisions de "Alfabet" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

El signe egipci en estos diferents casos eixercix respectivament el paper de signe fonètic ([[grafema]]), de signe-paraula, o determinatiu: figura explicativa per a evitar confusió entre paraules [[homònima|homònimes]].

L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis ~~van~~ adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.

L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis varen adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.

== Alfabet semita ==

Llínea 38:

Els principals alfabets occidentals han tengut el seu orige en l' "''alfabet semític septentrional''", o [[cananeu]], datat fa més de 3.500 anys, entre el [[1700 a. C.|1700]] i el [[1500 a. C.|1500 a. C.]], en el [[Pròxim Orient]].

El precedent de l'alfabet occidental fon ideat en les regions orientals de la costa mediterrànea, i fon divulgat pels mercaders [[fenici]]s. Els grecs, provablement, ~~van~~ conéixer este sistema d'escritura en la ciutat Gibl (en Líban de hui), un important centre cultural i de comerç que varen cridar [[Biblos]]; el ~~van~~ adoptar en [[Grècia]], encara que transformaren algunes consonants i semiconsonants en vocals. També variaren la direcció d'algunes lletres i varen generalisar escriure d'esquerra a dreta. Se sol datar cap al [[900 a. C.|900 a. C.]]

El precedent de l'alfabet occidental fon ideat en les regions orientals de la costa mediterrànea, i fon divulgat pels mercaders [[fenici]]s. Els grecs, provablement, varen conéixer este sistema d'escritura en la ciutat Gibl (en Líban de hui), un important centre cultural i de comerç que varen cridar [[Biblos]]; el varen adoptar en [[Grècia]], encara que transformaren algunes consonants i semiconsonants en vocals. També variaren la direcció d'algunes lletres i varen generalisar escriure d'esquerra a dreta. Se sol datar cap al [[900 a. C.|900 a. C.]]

L'alfabet grec adopta el fenici modificant el valor de certs sons consonàntics i designant les vocals. Del grec procedixen l'[[alfabet gòtic]], [[alfabet copte|copte]], [[alfabet armeni|armeni]], [[alfabet georgià|georgià]], [[alfabet albanés|albanés]], eslau ([[alfabet glagolític|glagolític]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]) i [[alfabet etrusc|etrusc]].

L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs ~~van~~ prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.

L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs varen prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.

Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 El signe egipci en estos diferents casos eixercix respectivament el paper de signe fonètic ([[grafema]]), de signe-paraula, o determinatiu: figura explicativa per a evitar confusió entre paraules [[homònima|homònimes]].
-L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis van adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.
+L'escritura jeroglífica egípcia combina dos sistemes: el fonètic i el [[pictogràfic]]-[[ideogràfic]]. Els egipcis varen adoptar 24 signes per a representar a soles els complements fonètics consonàntics. Cada dibuix associat a un so podia ser: una consonant independent, o la combinacions de dos, tres, o més consonants.
 == Alfabet semita ==
@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 Els principals alfabets occidentals han tengut el seu orige en l' "''alfabet semític septentrional''", o [[cananeu]], datat fa més de 3.500 anys, entre el [[1700 a. C.|1700]] i el [[1500 a. C.|1500&nbsp;a.&nbsp;C.]], en el [[Pròxim Orient]].
-El precedent de l'alfabet occidental fon ideat en les regions orientals de la costa mediterrànea, i fon divulgat pels mercaders [[fenici]]s. Els grecs, provablement, van conéixer este sistema d'escritura en la ciutat Gibl (en Líban de hui), un important centre cultural i de comerç que varen cridar [[Biblos]]; el van adoptar en [[Grècia]], encara que transformaren algunes consonants i semiconsonants en vocals. També variaren la direcció d'algunes lletres i varen generalisar escriure d'esquerra a dreta. Se sol datar cap al [[900 a. C.|900&nbsp;a.&nbsp;C.]]
+El precedent de l'alfabet occidental fon ideat en les regions orientals de la costa mediterrànea, i fon divulgat pels mercaders [[fenici]]s. Els grecs, provablement, varen conéixer este sistema d'escritura en la ciutat Gibl (en Líban de hui), un important centre cultural i de comerç que varen cridar [[Biblos]]; el varen adoptar en [[Grècia]], encara que transformaren algunes consonants i semiconsonants en vocals. També variaren la direcció d'algunes lletres i varen generalisar escriure d'esquerra a dreta. Se sol datar cap al [[900 a. C.|900&nbsp;a.&nbsp;C.]]
 L'alfabet grec adopta el fenici modificant el valor de certs sons consonàntics i designant les vocals. Del grec procedixen l'[[alfabet gòtic]], [[alfabet copte|copte]], [[alfabet armeni|armeni]], [[alfabet georgià|georgià]], [[alfabet albanés|albanés]], eslau ([[alfabet glagolític|glagolític]] i [[alfabet cirílic|cirílic]]) i [[alfabet etrusc|etrusc]].
-L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs van prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.
+L' [[alfabet llatí]] és un dels alfabets locals que els etruscs varen prendre del grec. Es diferència d'este no sols en la forma de les lletres, sino també en la seua ocupació. En el [[sigle I]] de la nostra Era estava constituït per 23 lletres. En l'expansió de la civilisació grecollatina i el cristianisme, l'alfabet llatí ha conquistat tota Europa: celtes, eslaus, germànics, escandinaus, etc. escriuen en les lletres llatines. Est alfabet, adaptat pels romans, en les variants pròpies, fon difòs per tot el Mediterràneu, i posteriorment a tot occident.
 Els alfabets ibèrics pareixen derivats del fenici i grec.