Diferència entre les revisions de "Mandarina"
m Corregits erros d'ortografia i usades les formes recomanades per la RACV |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | ||
La mandarina, | La mandarina, pareguda a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C. | ||
== Orige == | == Orige == | ||
La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. | La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu se va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals països productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Argèlia]], [[Veneçuela]], [[Colòmbia]], [[Marroc]], [[Israel]], [[Japó]], [[Uruguay]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Perú]] i [[Equador]]. | ||
== Varietats == | == Varietats == | ||
Les mandarines | Les mandarines se classifiquen en tres grans grups: | ||
* [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | * [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
* Híbrits. | * Híbrits. | ||
A voltes | A voltes se considera a les Clemenvilla o Noves com un atre grup. En Bolívia i en Veneçuela es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a [[Argentina]], país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla. | ||
=== Clementines === | === Clementines === | ||
* '''Fina''', | * '''Fina''', fruit menut o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat. | ||
* '''Oroval''', | * '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc. | ||
* Clemenules, | * Clemenules, fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. | ||
* '''Marisol''', molt | * '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans. | ||
* '''Oronules''', | * '''Oronules''', fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre. | ||
* '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies. | * '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies. | ||
* '''Esbal''', | * '''Esbal''', fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs. | ||
* '''Loretina''', | * '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea. | ||
* '''Hernandina''', | * '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, fàcil de pelar i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom. | ||
=== Satsumes === | === Satsumes === | ||
La Satsuma és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les | La Satsuma és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. | ||
Les seues varietats son: | Les seues varietats son: | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
* '''Okitsu''', de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre. | * '''Okitsu''', de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre. | ||
* '''Owari''', | * '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc. | ||
* '''Clausellina''', | * '''Clausellina''', fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan de setembre. | ||
=== Híbrits === | === Híbrits === | ||
Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus | Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa. | ||
== Producció mundial == | == Producció mundial == | ||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO) | Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO) | ||
En Espanya la producció | En Espanya la producció es centra en la Conca Mediterrànea, en concret en les [[Província de Valéncia|províncies de Valéncia]] i [[Província de Castelló|Castelló]]. | ||
== Beneficis de la mandarina == | == Beneficis de la mandarina == | ||
En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i | En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroté, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||