Diferència entre les revisions de "Francisco Javier Simonet"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:
'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.
'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.


Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'Acadèmia de l'Història el va premiar per la seua obra Història dels mossàraps espanyols. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una Crestomatia aràbic-espanyola ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps (1888) i la seua Història dels mossàraps d'Espanya ([[1897]]-[[1903]]).
== Biografia ==


Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en Història i política, destacà la seua gran erudició i religiositat.
Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).  


Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de Dozy sobre els àraps espanyols».  
Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.
 
Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Dozy]] sobre els àraps espanyols».  


En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.
En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.