Diferència entre les revisions de "Francesc Vinatea" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| <center>Francesc de Vinatea</center>]]

'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com '''Guillem de Vinatea''' ~~- Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea, en castellà -~~ ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]])~~. Vinatea~~ fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.

'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com a '''Guillem de Vinatea''' ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]]) fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.

~~Se va opondre~~ a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona ~~dona~~ ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en ~~perjuí~~ de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

S'opongué a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dòna ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en detriment de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.

==Senyes biogràfiques==

Fill d'un militar a les ~~ordens~~ de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' ~~va estudiar~~ lleis en [[Valéncia]].

Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' estudià lleis en [[Valéncia]].

Se ~~va casar~~ en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, ~~va descobrir~~ a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

Se casà en primeres noces en na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.

~~Va anar a [[Valéncia]] des~~ de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix ~~va tornar~~ a [[Morella]] i ~~va transferir~~ el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a ~~la seua~~ filla Francisqueta.

Anà de [[Morella]] a València per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix tornà a [[Morella]] i transferí el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a sa filla Francisqueta.

Vinatea ~~va tornar~~ a [[Valéncia]] a on se ~~va casar~~ en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

Vinatea tornà a [[Valéncia]] a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.

==Defenent els Furs==

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne ~~va pretendre~~ separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu ~~al seu~~ fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades ~~varen acodir~~ als jurats de [[Valéncia]] ~~perque~~ assumiren la seua defensa.

Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de [[Valéncia]] per a que assumiren la seua defensa.

'''Francesc de Vinatea''' ~~va ser~~ triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca ~~va ser~~ tan ~~ferm~~ i ~~valent~~ que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei ~~va anular immediatament~~ totes les donacions efectuades.

'''Francesc de Vinatea''' fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.

Conten els cronistes ~~el següent relate~~ dels fets:

Conten els cronistes este relat dels fets:

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' ~~que demana~~ per ~~als seus~~ fills una ~~serie~~ de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei ~~dona~~ les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles ~~acodixen~~ a [[Valéncia]] ~~pera~~ demanar justícia.

{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''', qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodiren a [[Valéncia]] per a demanar justícia.

Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| <center>Francesc de Vinatea</center>]]
-'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com '''Guillem de Vinatea''' - Francisco de Vinatea o Guillermo de Vinatea, en castellà - ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]]).  Vinatea fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.
+'''Francesc de Vinatea''', erròneament conegut com a '''Guillem de Vinatea''' ([[Morella]], [[1273]] - [[Valéncia]], [[1333]]) fon un juriste, cavaller del [[Regne de Valéncia]] i Jurat en cap (primer jurat) de la ciutat i regne.
-Se va opondre a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
+S'opongué a la política feudalisadora d'[[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dòna ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana d'[[Alfons XI de Castella]]) en detriment de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]] o Pere IV d'Aragó). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte.
 ==Senyes biogràfiques==
-Fill d'un militar a les ordens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis en [[Valéncia]].
+Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' estudià lleis en [[Valéncia]].
-Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.
+Se casà en primeres noces en na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on se dedicava al comerç, descobrí a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor.
-Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta.
+Anà de [[Morella]] a València per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix tornà a [[Morella]] i transferí el [[Senyoriu|senyoriu]] de Todolella a sa filla Francisqueta.
-Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.
+Vinatea tornà a [[Valéncia]] a on se casà en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella.
-En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
+En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que en poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós.
 ==Defenent els Furs==
-Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia  un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa.
+Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne pretengué separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu a son fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades acodiren als jurats de [[Valéncia]] per a que assumiren la seua defensa.
-'''Francesc de Vinatea''' va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.
+'''Francesc de Vinatea''' fon triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca fon tan ferma i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei anulà tot d'una totes les donacions efectuades.
-Conten els cronistes el següent relate dels fets:
+Conten els cronistes este relat dels fets:
-{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia.
+{{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]]''', qui demanà per a sos fills una série de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei donà les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodiren a [[Valéncia]] per a demanar justícia.
 Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''.