Diferència entre les revisions de "L'Alcúdia"

|superfície = 23,70 km²

|altitut = 40 msnm

|gentilici = Roscà/na

|llengua = [[Valencià]]

}}

== Etimologia ==

L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

== Demografia ==

|-

|}