Diferència entre les revisions de "El Clarin" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Semanari dedicat al món taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.

Semanari dedicat al món taurí fundat en l'any [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en l'any [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.

La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.

Llínea 13:

A partir d'[[abril]] de [[1934]] la direcció del semanari l'assumix el sevillà Alberto Escobar Huerta (1882), qui havia sigut prèviament redactor-cap i era autor d'alguns dels artículs, qui a partir de 1936 apareixerà també com a propietari, donant-li al semanari el subtítul “revista gráfica taurina”, en un moment en el que el seu fundador ya era un millonari editor.

L'última entrega d'este títul en la colecció de la BNE correspon al número 686, de onze de [[juny]] de [[1936]]. Com a propietari de la capçalera, el citat Escobar solicitarà la seua aparició, i a partir de [[1953]] començara a publicar-se de nou i seguint la seqüencia, baix la direcció de Rafael Alfaro Taboada.

L'última entrega d'este títul en la colecció de la BNE correspon al número 686, de onze de [[juny]] de [[1936]]. Com a propietari de la capçalera, el citat Escobar solicitarà la seua aparició, i a partir de l'any [[1953]] començara a publicar-se de nou i seguint la seqüencia, baix la direcció de Rafael Alfaro Taboada.

[[Categoria: Comunicacions]]

[[Categoria: Mijos de comunicació]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Semanari dedicat al món taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.
+Semanari dedicat al món taurí fundat en l'any [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en l'any [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.
 La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 A partir d'[[abril]] de [[1934]] la direcció del semanari l'assumix el sevillà Alberto Escobar Huerta (1882), qui havia sigut prèviament redactor-cap i era autor d'alguns dels artículs, qui a partir de 1936 apareixerà també com a propietari, donant-li al semanari el subtítul “revista gráfica taurina”, en un moment en el que el seu fundador ya era un millonari editor.
-L'última entrega d'este títul en la colecció de la BNE correspon al número 686, de onze de [[juny]] de [[1936]]. Com a propietari de la capçalera, el citat Escobar solicitarà la seua aparició, i a partir de [[1953]] començara a publicar-se de nou i seguint la seqüencia, baix la direcció de Rafael Alfaro Taboada.
+L'última entrega d'este títul en la colecció de la BNE correspon al número 686, de onze de [[juny]] de [[1936]]. Com a propietari de la capçalera, el citat Escobar solicitarà la seua aparició, i a partir de l'any [[1953]] començara a publicar-se de nou i seguint la seqüencia, baix la direcció de Rafael Alfaro Taboada.
 [[Categoria: Comunicacions]]
 [[Categoria: Mijos de comunicació]]