Canvis

64 bytes afegits ,  17:08 30 març 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 31: Llínea 31:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Naixcut en [[Xàtiva]] en 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.  
+
Naixcut en [[Xàtiva]] en l'any 1440, era fill de Jaume Alcanyis, notari de professió. Membre d'una família de [[judeus]] conversos.  
   −
El 23 d'abril de 1467 otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. El 1470 es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de 1477.
+
El [[23 d'abril]] de [[1467]] otorga poders, en favor del seu germà Bernat, comerciant de professió i resident en [[Xàtiva]]. En l'any [[1470]] es va casar en '''Elionor Esparça''', de família conversa, com ell. El matrimoni, establit en [[Valéncia]], en el carrer de la Taverna del Gall, veïns de la família de [[Luis Vives]], va tindre quatre filles: Violante, Aldonça, Jerónima i Ángela, i un fill, Francisco, naixcut al voltant de [[1477]].
   −
Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any 1462 una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de 1480, va formar part del claustre permanent. Quan, en 1499, a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a 1504 la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.
+
Alcanyís va ser una de les figures mèdiques més notables en la [[Valéncia]] de l'últim quarto de sigle XV. Juntament en [[Lluís Dalmau]] i [[Pere Pintor]], tambe de [[Xàtiva]], va conseguir que la ciutat fundara en l'any [[1462]] una escola per a cirugians, a la qual [[Juan II]] va concedir en 1477 privilegi per a dissecar cadàvers humans. Va ensenyar ací durant alguns anys i, a partir de [[1480]], va formar part del claustre permanent. Quan, en l'any [[1499]], a proposta del municipi i en l'acceptació del papa [[Aleixandre VI]], es va crear [[Universitat de Valéncia|l'Universitat de Valéncia]], es va convertir en el seu primer professor de medicina, ocupant fins a [[1504]] la càtedra fonamental o “cadira per als principis”, que tenia com a objectiu oferir una exposició sistemàtica dels fonaments doctrinals de la medicina.
    
Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.
 
Dins del procés de renovació científica, viu, llavors, el procés d'institucionalisació acadèmica oficial de la medicina en [[Valéncia]], superant la tradició arabigojudea, caracterisada pel lliure accés a l'eixercici de la professió del mege.
   −
També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de novembre de 1489 fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.
+
També va ser autor del primer llibre de medicina imprés en [[Valéncia]]: [[''Regiment preservatiu i *curativo de la pestilència'']] (1490), escrit en motiu de l'epidèmia que va arrasar la ciutat des de [[novembre]] de l'any [[1489]] fins a la mitat de l'any següent. El llibre té dos parts: la primera està dedicada a la prevenció, i la segona a la curació de la pesta, precedides d'una introducció sobre la seua naturalea i procedència.
    
El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.
 
El pensament científic de Alcanyís està en la llínea de la corrent coneguda com “escolasticisme arabisat“, resultat de l'assimilació del saber mege grec, helenístic i islàmic per a les universitats en la baixa Edat Mija, a partir de les traduccions de l'àrap.
110 485

edicions