Diferència entre les revisions de "Andrés Mayoral" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], març de [[1685]] - [[Valéncia]], 6 d'octubre de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].

'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], [[març]] de [[1685]] - [[Valéncia]], [[6 d'octubre]] de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del 9 d'abril de [[1731]] fins a [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.

Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del [[9 d'abril]] de [[1731]] fins a l'any [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.

En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel ~~papa~~ [[Clement XII]] el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de [[1738]] per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.

En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel [[Papa]] [[Clement XII]] el [[25 de giner]] del mateix any. Prengué possessió el [[31 de març]] de [[1738]] per mig de procurador, i el [[8 de setembre]] feu la seua entrada en la sèu.

En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.

En [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].

En l'any [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].

Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.

Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en l'any [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.

Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], març de [[1685]] - [[Valéncia]], 6 d'octubre de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].
+'''Andrés Mayoral Alonso de Mella''', conegut com l''''Arquebisbe Mayoral''' (Molacillos, [[Zamora]], [[març]] de [[1685]] - [[Valéncia]], [[6 d'octubre]] de [[1769]]) fon un eclesiàstic [[Espanya|espanyol]].
 == Biografia ==
-Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del 9 d'abril de [[1731]] fins a [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
+Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'[[Universitat de Salamanca]]. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de [[Lleó]]. Fon canonge llectoral en [[Sevilla]] i bisbe de [[Ceuta]] des del [[9 d'abril]] de [[1731]] fins a l'any [[1737]]. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
-En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel papa [[Clement XII]] el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de [[1738]] per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.
+En l'any 1737 [[Felip V]] el va propondre per a l'[[Arquebisbat de Valéncia]], sent ratificat pel [[Papa]] [[Clement XII]] el [[25 de giner]] del mateix any. Prengué possessió el [[31 de març]] de [[1738]] per mig de procurador, i el [[8 de setembre]] feu la seua entrada en la sèu.
 En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de [[Xàtiva]]. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any [[1761]] va crear el Museu Diocesà.
-En [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
+En l'any [[1762]] dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en [[castellà]].
-Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
+Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en l'any [[1763]] prohibí les processons de disciplinants.
 Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.