Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[1198]] [[Aben Al Abbar]], historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), … | [[1198]] [[Aben Al Abbar]], historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725, … trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava : ‘Boyathella’(Boatella), ‘Bunyol’(Bunyol), ‘monastir’(monestir), ‘Alpwont’(Alpont), … | ||
== Sigle XIII – el romanç valencià == | == [[Sigle XIII]] – el [[romanç valencià]] == | ||
[1200] | [[1200]] La epístola “planchs de Sen Esteve” explicaciones en romanç pla baix textos en [[llatí]]; ‘esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat’, ‘Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam …’, …….. | ||
[ | [[1200]] Epístola farsida “Mila in gallicantu” trovada en la [[Catedral de Valéncia]] a on a partir de la fulla 161 anotaciones en romanç pla. | ||
[1261] Els Furs del Regne de | [[1250]] “Carta puebla de los moros de Uxó” escrit en romanç valencià, diu: ‘En el nom de Deu piados e misericordios, oracio feta per nostre senyor Dios sobre tots los apostols …’. | ||
[[1261]] [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], que es trobem en la vitrina d’honor del Salo Foral de Valéncia, varen ser escrits en llatí, despuix per a que els valencians de tot el Regne els entenguerem i poguerem cumplirlos, el rei [[Jaume I]] ordenà que es traduiren a la llengua que el poble parlava, el Romanç. Més de cent voltes apareéis en els furs, ‘…arromançat pero lo senyor rey …’. | |||
Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ……… | Podem llegir, ‘…Istum forum romansavit dominus rex…’(Fur XXV), ‘…Istum forum correxit et in romanito posuit …’ (Fur XXVIII), ……… | ||
1261 En els Furs de Valéncia es certifica que el poble valencià parla romanç, ‘Los jutges en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies sorites a les parts que les demanen …’. | |||
[1265] Guillem Jaffer en "Declaracions dels duptes sobre los furs nous" en romanç pla. | [[1265]] [[Guillem Jaffer]] en "Declaracions dels duptes sobre los furs nous" en romanç pla. | ||
[1270] Document firmat en Alacant que diu ‘… si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l’influencia (lingüística) del notari qui era valencià…’. | [[1270]] Document firmat en [[Alacant]] que diu ‘… si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l’influencia (lingüística) del notari qui era valencià…’. | ||
[1279] Ibn Albaithar | [[1279][ [[Ibn Albaithar]] deixà en els seus escrits parlar la seua llengua materna. | ||
[1283] En prosa juridica valenciana | [[1283]] En prosa juridica valenciana s'escriu “El libre del Consolat de Mar”. | ||
[1285] En la Cronica de Bernat Desclot, valencià (A. Ubieto: “B. Desclot: un historiador valenciano recuperado”, O. R. V ., Tom II, pp. 227-236). En l’apartat 312 diu: ‘E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l’alcayt a Don Pelegri que’l esperas I poch, que ades l’auria. E mentre que ell l’esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya’s e gita’s l’aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri. I [un] sarray quisabia notre latí, que era de Cullera (cap. 312). D’atre moro de Villena diu que “era latinat’ (cap. 411). | [[1285]] En la Cronica de [[Bernat Desclot]], valencià (A. Ubieto: “B. Desclot: un historiador valenciano recuperado”, O. R. V ., Tom II, pp. 227-236). En l’apartat 312 diu: ‘E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l’alcayt a Don Pelegri que’l esperas I poch, que ades l’auria. E mentre que ell l’esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya’s e gita’s l’aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri. I [un] sarray quisabia notre latí, que era de Cullera (cap. 312). D’atre moro de Villena diu que “era latinat’ (cap. 411). | ||
[1290] Ibn Chobair nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març)..... | [[1290]] [[Ibn Chobair]] nos proporciona en romanç pla: "yanair" (giner) "febrair" (febrer), "mars" (març)..... | ||
== Sigle XIV – la llengua valenciana en la reconquista == | == Sigle XIV – la llengua valenciana en la reconquista == | ||