Diferència entre les revisions de "Joan Gil-Albert"
m Text reemplaça - ' d’' a ' d'' |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar. | La casa era propietat de sos pares i en la planta baixa s’obria un taller de ferreteria com a negoci familiar. | ||
En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege | En l'any [[1912]] es trasllada en la seua família a [[Valéncia]] ciutat, a on son pare monta un almagasén de ferreteria. Ingresa com a intern en el colege d'[[Escolapis]]. Realisa l’examen d'ingrés al bachillerat en l’[[Institut Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. | ||
En l’any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció | En l’any del trasllat a [[Valéncia]] son pare acabà la construcció d'una casa en [[El Salt]], a uns kilometros d'[[Alcoy]], parage fabulos, en el que havia segut un vell moli i a on Gil-Albert escriuria gran part de la seua obra que està plena de referencies -directes o indirectes- al Salt. Tot l’estusiasme de Gil-Albert per [[Azorín]] i [[Miro]] te les seues fonts en esta devocio compartida per la terra de les montanyes de les [[comarques alacantines]]. | ||
Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares. | Acaba el bachillerat en l'any [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despuix, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares. | ||
==Primers escrits== | ==Primers escrits== | ||
En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] | En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d'[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners. | ||
==Ideologia politica== | ==Ideologia politica== | ||
A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt | A partir de l'any [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d'esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat. | ||
Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes. | Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
==La Generació del 27 i la II República== | ==La Generació del 27 i la II República== | ||
En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts | En l'any [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d'ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]]. | ||
La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança | La casa de Gil-Albert es convertix en centre de reunió dels intelectuals republicans. Allí fundaren la revista “[[Hora de España]]” a on colabora Gil-Albert junt en la publicació [[Nueva Cultura]]. Fon secretari de la Secció de Lliteratura de l’[[Aliança d'Intelectuals Antifascistes]]. | ||
El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]). | El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]). | ||
En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança | En l'any [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els últims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d'Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns mesos, despuix representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]]. | ||
==L'exili== | ==L'exili== | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Un atra vegada en Valéncia== | == Un atra vegada en Valéncia== | ||
El seu regrés te lloc a finals | El seu regrés te lloc a finals d'[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d'[[El Salt]], en [[Alcoy]]. | ||
Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa | Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]]. | ||
Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica. | Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica. | ||
Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups | Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d'escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d'ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona. | ||
Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc. | Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc. | ||
Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria | Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d'anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants. | ||
Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions. | Escrits tots els seus llibres abans de [[1972]], en el que apareix l’antologia Fuentes de la Constancia, el treball de creació de Gil-Albert es va llimitar a redactar els texts de les seues llectures i presentacions. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
* A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot son reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert: | * A finals dels 70 i a lo llarc dels 80 tot son reconeiximents i premis lliteraris per a Gil-Albert: | ||
* En [[1978]] la ciutat | * En [[1978]] la ciutat d'[[Alcoy]], a on es rotula una avinguda en el seu nom, li otorga la [[Peladilla d'Or]]. | ||
* En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu. | * En [[1982]] rep el [[Premi de les Lletres Valencianes]] concedit per la ciutat de [[Valéncia]] que ho declara Fill Adoptiu. | ||
* En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla | * En [[Abril]] de [[1983 Alcoy]] li concedix la Medalla d'Or de la ciutat i el nomena Fill Adoptiu. | ||
* L’[[Universitat | * L’[[Universitat d'Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]]. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*"Juan Gil-Albert. De su vida y obra”. Autor: Cesar Simón. Edita: Institut | *"Juan Gil-Albert. De su vida y obra”. Autor: Cesar Simón. Edita: Institut d'Estudis Alacantins. Alacant, 1983. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||