Diferència entre les revisions de "Tavernes Blanques"

'''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els ultims anys.

Encara que oficialment està a 3 quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions apenes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla.

===Localitats limítrofs===

El terme municipal de Tavernes Blanques llimita en les localitats següents:

[[Alboraya]], [[Almàssera]], [[Bonrepòs i Mirambell]], [[Valéncia]] i la pedania de [[Carpesa]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les quals se consentia la venda no a soles de [[vi]], sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" lo que va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atra banda es té en consideració la possibilitat de que eixes Tavernes estigueren pintades en calç i el seu color condicionara la denominació. També existix la possibilitat de que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell, lo qual també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició de que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

A partir del [[sigle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, el va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres sigles fins que, en l'any [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

La denominació de ''Tavernes Blanques'' en substitució de Tavernes Blanques va ser establida per un decret del Consell de data [[25 de giner]] de [[1982]], publicat en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] d'[[1 de febrer]] de [[1982]] i en el Bolletí Oficial de l'Estat  de [[20 d'abril]] de [[1982]].

En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] va conseguir desbancar per primera vegada al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, varen persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que despuix se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', varen arribar a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casolana'' que també va dispondre d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.

A pesar de l'anterior, l`'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de [[Almàssera]], a on varen instalar el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en [[1958]]. Va ser allí a on varen inaugurar la seua escola de formació professional en [[1962]] i a on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] es va iniciar la construcció de la seua ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de l'any [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.

L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pio Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua sèu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.

===Monumentos Civiles===

[[File:Tavernes Blanques La Altruista.JPG|left|thumb|160 px|Tavernes Blanques La Altruista]]

*'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.  

Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Més tart va ser cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la [[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] va dispondre d'un auditori propi en [[1972]].

 

Va ser enderrocada en l'any [[2010]].

*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]] i de Sant Roc. Comencen el dissabte anterior al tercer dumenge del més d'agost, en "''la Passa''", trasllat de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats des de l'ermita del Carraixet a la parròquia de la Santíssima Trinitat.