Diferència entre les revisions de "Ch (dígraf)"
mSense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L' | El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. | ||
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra [[K|ca]], pero a soles se gasta en noms propis i llinages. | En valencià actualment representa el sò [ʧ] a principi i a mitan paraula (chiquet, pancha), quan este sò va a final de paraula s'escriu [[Ig (dígraf)|ig]] (mig, faig). El dígraf che a final de paraula es pronuncia com la lletra [[K|ca]], pero a soles se gasta en noms propis i llinages (March, Antich, Benlloch...). | ||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||