@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 ==Lletra==
 <center>Caballers, yo soc Pepico,
 y en el dia del meu sant
 m’''ha'' gastat un duro y pico
 convidant y convidant.
 I com veig que si em descuide
 no me deixen ni un sisó,
 ''pa’ls'' que volen ''que’ls'' convide
 he inventat esta cançó.
 Calla, calla, calla,
 tu m’has prés per ninot de la falla
 i si te faç cas
 es cosa segura que’m cremarás.
 Yo pretenc a una Pepeta
 i portanme molt decent
 m’''ha'' gastat una peseta
 en bunyols y en aiguardent.
 Pero he vist que li’n donava
 la chiquilla a son cosí,
 y cuant ella me cridava
 yo de llunt li día així(na).
 Calla, calla, calla,
 tu m’has pres per ninot de la falla
 y si te fas cas
 es cosa segura que’m cremarás.
 Ham fet una paella
 que ha costat un dineral,
 en carchofes y tabella
 y de clochines tan cual;
 magre, pato y uns bons trosos
 d’un pollastre tendre y gros,
 y mireu si som rumbosos
 ¡que inclús li ham posat arrós!
 Calla, calla, calla,
 que pareixes un ninot de la falla…
 Un amic que sap, de sempre,
 cuant m’agrá a mi llegir,
 em parlá d’una novela
 y, alabanla, em va dir:
 Es molt bona, val deu duros,
 y ascomensa en una mort.
 Yo, davant d’eixe programa,
 m’el deixí cantanli fort:
 Calla, calla, calla,
 que pareixes el ninot de la falla…
 Una chica que’n la cara
 fa notar sa profesió,
 hui m’ha dit que li comprara
 pa’l paseig un pantaló.
 Y per més que yo, de prónter,
 no he sabut qué contestar,
 cuan después m’he donat cónter,
 no parava de cantar:
 Calla, calla, calla,
 que pareixes el ninot de la falla…
 Es speaker de la radio
 y pronuncia com se sol
 Eisenhover, Foster Dulles,
 Trigve Lye y De Gaulle.
 Mes, cuan parla de Valencia,
 se li puja el sant al cel:
 diu Doménec, Alemani
 Calabuig y Mascarell.
 Calla, calla, calla,
 que pareixes el ninot de la falla…
 Viajar si que’s hui en día
 aventura de les grans,
 en un poc més de pacencia
 y pagant poc més que abans;
 un poc més per asentarte,
 y algo més per córrer més.
 Pero, si a les deu t’aguarden,
 saps que aplegues a les tres.
 Calla, calla, calla,
 que pareixes el ninot de la falla…
 Aguardant al huit (trenvía) oírem
 avions a reacció,
 y el So Crédul va dirme:
 ¡Progresem sinse discusió!
 Pero yo, que estava un hora
 esperant, cansat y fret,
 agarrí el camí entre cames
 y el deixí cantant baixet:
 Calla, calla, calla,
 que pareixes el ninot de la falla…
 En la próxima campanya
 lo millor que podré fer
 es quedarme en casa, sinse
 fer negoci en l’extranger.
 L’alemá ta masa penes,
 no m’entenc en el francés,
 y si en un inglés me tope
 voldrá tráurem els dinés.
 Calla, calla, calla…</center>

Diferència entre les revisions de "La Cançó de la Falla"