Sense resum d'edició
m Text reemplaça - ' d´' a ' d''
Llínea 140: Llínea 140:
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.


Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran [[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].


Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
Llínea 220: Llínea 220:
|}
|}


Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].


===Parcs i jardins===
===Parcs i jardins===