Diferència entre les revisions de "Emili Baró i Bori"

Va nàixer el dia [[3 de juny]] de l’any [[1899]] front a la casa del famós pintor [[Ignaci Pinazo i Camarlench]] en el carrer [[Morvedre]] de [[Valéncia]]. Fill de Mariano Baró Martínez i Dolores Bori Escuder, germana del rebesyayo de l'escritor [[Carles Bori]]. Va tindre tres germans, Mariano, Paco i Lluís. Ell era el tercer.

Feu el servici militar en [[Àfrica]] durant la guerra contra el [[Marroc]] als 22 anys. La seua “padrina de guerra” fon la dòna de [[Vicent Blasco Ibañez]], Na María Blasco, per l’amistat que tenien les famílies des de temps en darrere.

Va contraure matrimoni el dia [[10 de setembre]] de [[1927]] en Irene Tramoyeres Lliso, natural de [[Benimaclet]]. Tingueren dos filles Pilar i Amparo. Durant la guerra treballava en Guerri situada en el marge dret del riu. Tos els dies al mig dia creuava pel pont d'[[Aragó]] per a anar a dinar én la seua dona en un banquet de l’[[Albereda]].

Un fatídic [[24 de setembre]] de l'any [[1936]] una furgona de milicians el va detindre mentres anava a buscar a Irene, obligant-lo a pujar al vehícul se l’endugueren per la carretera de [[Torrent]] i en un camp li llevaren la vida furtant-li el seu rellonge d'[[or]] i una [[dent]] del mateix valiós metal. El motiu de tan desconcertant assessinat va ser que Emili sempre fon molt catòlic i vinculat a l’iglésia, a on va ser un practicant molt actiu i destacat.

=== Emili i [[Lo Rat Penat]] ===

Com a a lliterat va tindre una estreta i curta relació én l’entitat cultural valencianista.

Les primeres noticies que se tenen d'Emili en relació a [[Lo Rat Penat]] és que se va incorporar a la Joventut de [[Lo Rat Penat]] i al poc de temps en [[giner]] de l'any [[1932]] va ser nomenat com a president de la Comissió Permanent de Teatre als 33 anys d'edat. Durant la temporada teatral EBB conseguix recaptar una bona cantitat de diners, conseguint 27 pessetes front a les 12 que suponia el gast del montage d'una representació.

Degut ad est èxit en l'any [[1933]] se va crear una Escola Dramàtica i Declamatòria, tenint com a director a Emili. El [[24 de giner]] del mateix any i a conseqüència de conéixer-se les normes ortogràfiques del 32, en les que l’entitat no va participar en l’elaboració,pero si les acceptà donat el seu caràcter provisional,uns socis protestaren no estant d'acort fent un escrit que firmaven '''Emili Baró i Bori''' i [[Nicolau Primitiu]] entre uns atres.  

En el lema ¡Vinatea! Va guanyar el premi de la Viola d'Or en el [[Jocs Florals]] de [[1934]], als 35 anys d'edat. En [[1936]] entrà en la junta de govern com a Vicesecretari primer, pero ve la guerra civil i s’en va tot a fer la mà. LRP continuà en una nova junta degut a que se va desfer l’anterior per motius evidents. En l'any [[1939]] [[Lo Rat Penat]] se va llamentar de que dos membres de la junta del [[1936]], [[Carles Sarthou Francesch]] i '''Emili Baró Bori''', no pogueren tornar per a incorporar-se de nou a la seua amada entitat valencianista.

Home d'una fe catòlica plena va tindre molta relació én la parròquia de [[Benimaclet]], per a la qual va crear i ell mateixa cantà en el seu temps, “Les campanes del meu poble”, “Mater Dolorosa”, pregaria a la Mare de Deu dels Dolors i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en [[Benimaclet]] en el septenari a la Verge, l’última semana de Quaresma.

Se te constància de lo plà i senzill que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques. N’Emili Mª Aparicio, presbiter parlà en el seu moment de EBB recordant que entrà en la companyia de [[Teatre del Patronat]] de la Joventut Obrera en [[1928]]. S’anava a representar “La Canción del Olvido” i a quatre dies de l’estrena un actor còmic se va ficar indispost i Emili el va sustituir en un gran èxit, passant a formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de pastor en el belens vivients, com interpretava a “Perico” en “La Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.

La Companyia de Teatre de [[Pepe Alba]] el va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, mes Emili les va rebujar totes puix per ad ell era més important la família que l’èxit personal.

Les seues poesies i les seues relacions én l’art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua materna, la Llengua Valenciana, a la que tant va voler i per la que s’acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en uns atres artistes de l'época.

En l'any [[1965]] els seus germans varen publicar un llibre póstum en el títul de “Manollet de Poesies” en honor a Emili en tota la seua producció lliterària, plena d'amor a l’iglésia i a la seua terra valenciana.