Diferència entre les revisions de "Accentuació de la llengua valenciana"

Llínea 15: Llínea 15:
{{AP|Accent agut}}
{{AP|Accent agut}}
{{AP|Accent greu}}
{{AP|Accent greu}}
En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s- i de manera diferent els acabaments en -n-. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):   
En l'any [[2003]] s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]], entre d'atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaben en vocal, vocal més -s- i de manera diferent els acabaments en -n-. En valencià s'accentuen ([[accent]] obert o tancat):   


*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles 26 paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.   
*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més es (-s) i acabades en -en. En valencià hi ha a soles 26 paraules acabades en -en pero hi han molts temps verbals que acaben en -en.   
Llínea 24: Llínea 24:


====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític====
====Accentuació dels monosílaps: l'accent diacrític====
* Entre paraules homógrafes i homòfones s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).
 
* Entre paraules homógrafes (que s'escriuen igual) i homòfones (que sonen igual) s’accentua la de més tonicitat (major intensitat): mà (substantiu) pero no ma (possessiu).


* Entre paraules homógrafes, pero no homòfones en diferència de vocal tònica oberta o tancada s’accentua l’oberta: mòra (dòna de religió islàmica) pero no mora (fuit o dòna de l'[[Àfrica]] septentrional).
* Entre paraules homógrafes, pero no homòfones en diferència de vocal tònica oberta o tancada s’accentua l’oberta: mòra (dòna de religió islàmica) pero no mora (fuit o dòna de l'[[Àfrica]] septentrional).
Ací es deixa la llista de paraules que duen accent diacrític en valencià:
{|- class="wikitable" border="1" align="center" width="80%"
!width=50%|sense accent
!width=50%|en accent
|-
|'''be''': nom de la lletra [[b]]; possessió material; adverbi (contrari de "malament")
|[[corder|'''bè''']]: belit (crit dels corders); corder; també s'usa en l'expressió "dur al bè"
|-
|'''bes''': acció de besar
|'''bès''': plural de "bè"
|-
|'''bot''' i '''bots''': acció de botar
|'''bòt''' i '''bòts''': barca; reclam
|-
|'''chec''' i '''checs''': de la [[República Checa]]
|'''[[chèc]]''' i '''chècs''': document mercantil
|-
|'''[[chop]]''' i '''chops''': arbre
|'''chòp''' i '''chòps''': mullat; onomatopeya
|-
|'''[[cobra]]''' i '''cobres''': [[serp]]
|'''còbra''' i '''còbres''': verp "cobrar" (ell ''còbra'', tu ''còbres'')
|-
|'''cola''' i '''coles''': pegament
|'''còla''' i '''còles''': verp "colar" (ell ''còla'', tu ''còles'')
|-
|'''coure''': metal
|'''còure''': verp
|-
|'''deu''' i '''deus''': divinitat; verp deure (ell ''deu'', tu ''deus'')
|'''dèu''' i '''dèus''': nou més u
|-
|'''do''': nota musical
|'''dò''': gràcia, be
|-
|'''dona''' i '''dones''': verp donar (ell ''dona'', tu ''dones'')
|'''dòna''' i '''dònes''': persona
|-
|'''es''': forma invertida del pronom feble "se" (''es'' cuina la paella = ''se'' cuina la paella)
|'''és''': verp ser (ella ''és'' forta)
|-
|'''foc''' i '''focs''': llum elèctrica
|'''fòc''' i '''fòcs''': combustió
|-
|'''fon''': verp ser (ella ''fon'' una dòna molt valenta)
|'''fòn''': verp fondre (ell ''fòn'' chocolate)
|-
|'''fora''': verp ser (si yo ''fora'' ric; si ell ''fora'' bo)
|'''fòra''': exterior (contrari de "dins")
|-
|'''gel''' i '''gels''': sabó; estat gelatinós
|'''gèls''' i '''gèls''': aigua en estat sòlit
|-
|'''golf''': accident geogràfic
|'''gòlf''': deport
|-
|'''ma''': la meua (''ma'' mare, ''ma'' germana)
|'''mà''': extremitat en que acaba el braç
|-
|'''mes''': pero; les meues (''mes'' germanes, ''mes'' filles)
|'''més''': subdivisió de l'any (''més'' de giner, ''més'' de febrer); adverbi i comparatiu (açò és ''més'' important); verp metre (he ''més'' la roba en l'armari).
|-
|'''meu''' i '''meus''': possessiu (el ''meu'' coche)
|'''mèu''' i '''mèus''': sò dels gats
|-
|'''moc''': mucositat
|'''mòc''': verp "moure" (yo ''mòc'' la cadira)
|-
|'''mole''': cosa gran
|'''mòle''': peça cóncava (un ''mòle'' per a fer cocs)
|-
|'''molt''', '''molta''', '''molts''', '''moltes''': cantitat (tinc ''moltes'' revistes)
|'''mòlt''', '''mòlta''', '''mòlts''', '''mòltes''': verp "moldre" (he comprat café ''mòlt'')
|-
|'''mon''': el meu (''mon'' pare no té nas)
|'''món''': planeta, univers (viu en un ''món'' de fantasia)
|-
|'''mora''' i '''mores''': fruit; verp "morar" (ell ''mora'' en un lloc molt lluntà)
|'''mòra''' i '''mòres''': persona del nort d'Àfrica
|-
|'''mos''': els meus (''mos'' pares, ''mos'' yayos); pronom dèbil coloquial (''mos'' han fet mal)
|'''mòs''': acte de mossegar (li he donat un ''mòs'' a l'entrepà)
|-
|'''nos''': pronom dèbil (''nos'' han fet mal)
|'''nós''': pronom fort (''Nós'', el rei)
|-
|'''pel''' i '''pels''': contraccions de ''per + el'' i ''per + els''
|'''pèl''' i '''pèls''': cabell
|-
|'''perque''': causal, final (ho faig ''perque'' vullc i ''perque'' puc)
|'''perqué''': motiu, causa (vullc saber el ''perqué'' de la teua actitut)
|-
|'''pol''': extrem (el ''pol'' nort de la Terra)
|'''pòl''': alquitrà
|-
|'''res''': pronom (yo no he fet ''res'')
|'''rés''': acció de resar
|-
|'''roure''': arbre
|'''ròure''': verp
|-
|'''sa''': la seua (''sa'' mare, ''sa'' germana)
|'''sà''': en salut (és un chic molt ''sà'')
|-
|'''sabeu''': verp saber (¿vosatres ''sabeu'' la resposta?)
|'''sabèu''': de Saba (un home ''sabèu'')
|-
|'''se''': pronom dèbil (''se'' sap tots els països del món)
|'''sé''': verp saber (yo no ''sé'' quí era ella)
|-
|'''ses''': les seues (''ses'' germanes, ''ses'' filles)
|'''sés''': ano
|-
|'''set''' i '''sets''': ganes de beure
|'''sèt''' i '''sèts''': sis més u
|-
|'''seu''' i '''seus''': possessiu (el ''seu'' llibre)
|'''sèu''' i '''sèus''': lloc social, catedral (la ''Sèu'' de Valéncia). '''séu''' i '''séus''': sagí
|-
|'''si''': condicional (vine ''si'' vols)
|'''sí''': afirmació (''sí'' que vullc); pronom (pot vindre per ''sí'' mateix)
|-
|'''so''': contracció de "senyor"; artícul salat masculí despuix de la preposició "en" (estic en ''so'' carrer = estic en el/lo carrer)
|'''sò''': soroll
|-
|'''sobres''': plural de "sobre" (de correus, per a guardar papers...)
|'''sòbres''': verp sobrar (tu ''sòbres''); restants (tireu les ''sòbres'' al fem)
|-
|'''soc''': verp ser (yo ''soc'')
|'''sòc''': calcer de fusta
|-
|'''son''': el seu (''son'' pare, ''son'' yayo)
|'''sòn''': ganes de dormir. '''són''': verp ser (ells ''són'')
|-
|'''sort''' i '''sorts''': que no sent
|'''sòrt''' i '''sòrts''': bona fortuna
|-
|'''sou''': verp ser (vosatres ''sou'' bona gent)
|'''sòu''': salari
|-
|'''te''': pronom dèbil (''te'' vullc)
|'''té''': planta; infusió feta en esta planta; verp tindre (ella ''té'' trentassís anys)
|-
|'''tes''': les teues (''tes'' germanes, ''tes'' filles)
|'''tés''': plural de "té"
|-
|'''tos''': els teus (''tos'' germans, ''tos'' fills)
|'''tòs''': esquilat; part del coll. '''tós''': ganes de tossir
|-
|'''tort''' i '''torts''': au
|'''tòrt''' i '''tòrts''': torçut; sense un ull
|-
|'''vos''': pronom dèbil (demà ''vos'' ho diré)
|'''vós''': pronom fort, vosté (''Vós'', el rei)
|}


====Dièresis====
====Dièresis====