Diferència entre les revisions de "Maria de Castella"
m Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ' |
|||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]]. | Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]]. | ||
Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, | Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent. | ||
També va procurar la reina la construcció d'una série de departaments independents, pero en l'interior de la clausura, a on poguera retirar-se entre les monges en el seu acompanyament sempre que li apetira. A la seua mort, la reina va ser sepultada en el monasteri, en un esplèndit sepulcre gòtic finament llaurat que es va alçar en un àngul del claustre. | També va procurar la reina la construcció d'una série de departaments independents, pero en l'interior de la clausura, a on poguera retirar-se entre les monges en el seu acompanyament sempre que li apetira. A la seua mort, la reina va ser sepultada en el monasteri, en un esplèndit sepulcre gòtic finament llaurat que es va alçar en un àngul del claustre. | ||