Diferència entre les revisions de "Formage"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
- De vaca | - De vaca | ||
- D'ovella | - D'ovella | ||
- De cabra | - De cabra | ||
- Mescla dels anteriors | - Mescla dels anteriors | ||
| Llínea 22: | Llínea 25: | ||
- Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. | - Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. | ||
- Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. | - Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. | ||
- Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). | - Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). | ||
- Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts. | - Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts. | ||
| Llínea 29: | Llínea 35: | ||
- Àcit | - Àcit | ||
- Mixte, molt àcit i poc enzimàtic | - Mixte, molt àcit i poc enzimàtic | ||
- Mixte, poc àcit i molt enzimàtic | - Mixte, poc àcit i molt enzimàtic | ||
- Enzimàtic | - Enzimàtic | ||
| Llínea 36: | Llínea 45: | ||
- Formage desnatat (0% - 10%) | - Formage desnatat (0% - 10%) | ||
- Formage semidesnatat (10% - 25%) | |||
- Formage semidesnatat (10% - 25%) | |||
- Formage semigreix (25% - 45%) | - Formage semigreix (25% - 45%) | ||
- Formage greix (45% - 60%) | - Formage greix (45% - 60%) | ||
- Formage extragreix (més del 60%) | - Formage extragreix (més del 60%) | ||
| Llínea 45: | Llínea 58: | ||
- En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que només se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte. | - En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que només se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte. | ||
- En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració. | - En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:55 1 maig 2019
Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del qual o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum.
Les llets que s'usen habitualment són les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, cabra o ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de gamella.
El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya), usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
Classificació
Encara que existixen diverses formes de classificar els formages, estes són algunes de les més habituals:
- Pel tipo de llet:
- De vaca
- D'ovella
- De cabra
- Mescla dels anteriors
- Per la seua maduració:
- Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració.
- Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut.
- Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies).
- Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts.
- Pel seu procés de coagulació:
- Àcit
- Mixte, molt àcit i poc enzimàtic
- Mixte, poc àcit i molt enzimàtic
- Enzimàtic
- Pel seu contingut en greix:
- Formage desnatat (0% - 10%)
- Formage semidesnatat (10% - 25%)
- Formage semigreix (25% - 45%)
- Formage greix (45% - 60%)
- Formage extragreix (més del 60%)
- Per la regió d'orige:
- En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que només se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte.
- En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració.
