Diferència entre les revisions de "Manuel Safont Castelló" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil".

Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen ~~començar~~ a prendre importància en les seues obres.

Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen escomençar a prendre importància en les seues obres.

En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra. També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]].

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 En l'any [[1961]] presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil".
-Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen començar a prendre importància en les seues obres.
+Entre els anys 1958 i [[1960]], el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de [[Franco]] li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen escomençar a prendre importància en les seues obres.
 En [[1962]] expon en [[Madrit]] convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra. També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto [[Che Guevara]]. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'[[Universitat Jaume I]].