Diferència entre les revisions de "Moneda"

'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a medida de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes es denomina [[Numismàtica]].

A l'adoptar  mercaderies com a mig de pagament es trobà que no eren pràctiques, ya que moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[gavinet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.

Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat de [[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.

En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lidies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle".  

En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir que haurien segut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg

Després de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.

El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat devall la seua protecció. Ad este lloc on es realisa l'acunyació de monedes se li coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"

Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se li denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un [[cuny (mole)|troquell]] gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "'''''incuses'''''" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.