Diferència entre les revisions de "Bernat Artola"

Llínea 53: Llínea 53:
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.


Tinc un veí sabater
'''El sabater del cantó'''
 
Tinc un veï sabater


que du les sabates tortes
que du les sabates tortes


puix l'home és tan malfainer,
puix l'home es tan malfainer,


que's passa les hores mortes
que's passa les hores mortes
Llínea 63: Llínea 65:
a la porta del carrer.
a la porta del carrer.


Si algu, conegut o amic,
li diu per qué no treballa,
li respon…¡un embolic!
perque parlant no s'esqualla
ni se li arruga el melic.
Com té a casa un manual
de coses d'Astronomia
es creu intelectual
i desprecia i desconfia,
la miseria terrenal.
Sap la ciencia del futur
i de tot fa comentari,
puix creu, de lo mes segur,
tot allo que'l calendari
diu que’ls astres han de dur.
Com mai treballa prou
i té tan poca correja,
defenent lo que li cou,
quan algu li regateja,
bufa i brama, fet un bou.
Es mes bast i mes pudent
que un forrellat de porquera
i quan es queixa la gent
que está molt alt de polsera
…¡allo es el ball de Torrent!
Els dumenges de mati,
quan es temps, va a la merita,
i corre tant de cami
que a tots els vents posa fita
des de ponent a garbi.
Pero, en lloc de disparar
l'escopeta que s'emporta,
s'entrete en dotorejar
les alqueries de l'horta
per vore qué pot furtar.
I ¡es clar! tots els llauradors
el temen mes que a l'eruga,
puix alla entre dos clarors,
ni carchofa, ni lletuga,
rebugen els seus amors.
* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945).


Estant a la llum del dia
Estant a la llum del dia
Llínea 74: Llínea 165:
* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945).
* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945).


Màscara
'''Màscara'''


La filla del carboner
La filla del carboner