Diferència entre les revisions de "Francesc Almela i Vives"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Historiador i escritor.
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1901]]   
| data_naix = 9 de novembre de [[1901]]   
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]]
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1901]] - [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[1901]] - [[Valéncia]], 24 de setembre de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].


Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
Llínea 18: Llínea 18:
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.  
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.  


En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en l'any [[1924]] en Ciències Històriques.  
En [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques.  


En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]).  
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]).  
Llínea 32: Llínea 32:
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.  
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.  


El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  
El 27 de novembre de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.  


El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
Llínea 38: Llínea 38:
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.  


En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].
En els anys 50 del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].


Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.


En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  
L'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.  


L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
== Obra ==
Algunes de les obres d'Almela i Vives:
=== Poesia ===
* 1928 ''L'espill a trossos''
* 1933 ''Joujou''
* 1948 ''La llum tremolosa''
* 1950 ''La columna i les roses''
* 1955 ''Les taronges amargues''
=== Novela ===
* 1930 ''Novela d'una novela'', Valéncia
* 1935 ''La dama y el paladín'', Buenos Aires
=== Teatre ===
* 1931 ''L'Antigor'', Teatre Alkázar de Valéncia, traduïda al castellà i estrenada posteriorment en Madrit
* 1932 ''Lo que no ha segut'', Valéncia
* 1932 ''Lenin. Escenes de la revolució russa'', junt a Josep Bolea, Valéncia. Traduïda al castellà i estrenada a Madrit l'any 1936
* 1934 ''La muller... enganya al marit'', Valéncia
* 1954 ''La rondalla de l'estudiant'', Valéncia
Investigació
* 1927 ''Sant Vicent Ferrer'', Barcelona
* 1927 ''La catedral de Valéncia''
* 1929 ''Pomell de bibliòfils valencians'', editat per la [[Societat Castellonenca de Cultura]]
* 1928 ''Edició de Spill o Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] en la colecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
* 1930 ''The "barracas" (cottages) of Valencia''
* 1933 ''Vocabulario de la cerámica de Manises''
* 1934 ''La literatura valenciana''
* 1935 ''La Lonja de Valencia''
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de València en motiu del centenari del naiximent de Llorente
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia''
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
* 1948 ''El "Llibre de Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI''
* 1949 ''La bibliofgrafía en España'', Valéncia
* 1951 ''La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX''
* 1953 ''Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia''
* 1955 ''Panorama històric de la literatura valenciana''
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano''
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort''
* 1965 ''Valencia y su Reino''


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==