Diferència entre les revisions de "Arnau de Vilanova"
Sense resum d'edició |
m Text reemplaça - ' Alfons ' a ' Anfós ' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua. | Al residir Vilanova en Valéncia, poblada en eixos moments per una numerosa població musulmana, arribà a dominar la llengua aràbica, lo qual l'ajudà a llegir llibres de medicina escrits en eixa llengua. | ||
Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en | Entre els anys [[1281]] i [[1285]], en el convent dominic de Barcelona i baix la tutela de Ramón Martí, estudià [[hebreu]], la Sagrada Escritura, cultura rabínica i tamúdica. També en l'any 1281, el rei aragonés Pere el Gran el nomenà Mege Real, càrrec que posteriorment també mantingué en Anfós el Lliberal i en Jaume II. | ||
Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos. | Entre els anys [[1286]] i [[1289]], viví en Valéncia. Despuix s'establí durant deu anys en Montpelier en l'ànim d'ensenyar medicina. Fon llavors quan compongué els opúsculs llatins inspirats en Joaquím de Fiore, orientats d'un costat cap a la pròxima vinguda de l'anticrist, i per un atre costat cap a la reforma de l'Iglésia, segons els ideals dels fraticelos i beguinos. | ||