Diferència entre les revisions de "França"

m Text reemplaça - ' tot i que' a ' encara que '
m Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 78: Llínea 78:
De Gaulle va usar en diverses ocasions el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mig del sufragi universal. En [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]].  
De Gaulle va usar en diverses ocasions el [[referèndum]] principalment el referèndum que va decidir que l'elecció del president de la República es faria per mig del sufragi universal. En [[1965]], en la primera elecció en sufragi universal directe, de Gaulle va ser reelegit en el 55% dels vots contra el 45% del seu adversari [[François Mitterrand]].  


El [[maig]] de [[1968]] varen començar les manifestacions estudiantils (moviment que despuix s'estendria a atres regions del món) varen concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Despuix d'una manifestació a favor de De Gaulle en els Camps Elíseus el varen donar un nou soport. Pero en [[1969]] el govern de De Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de vintiuna regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar.  
El [[maig]] de [[1968]] varen escomençar les manifestacions estudiantils (moviment que despuix s'estendria a atres regions del món) varen concentrar els partits d'esquerra, sacsant el règim de de Gaulle. Despuix d'una manifestació a favor de De Gaulle en els Camps Elíseus el varen donar un nou soport. Pero en [[1969]] el govern de De Gaulle va llançar un referèndum sobre la creació de vintiuna regions en poders polítics llimitats i sobre la transformació del Senat en una cambra corporativa. En el "no" del referèndum, de Gaulle va renunciar.  


Els seus successors varen ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialiste François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].
Els seus successors varen ser el gaullista Georges Pompidou (1969-1974), el republicà independent Valéry Giscard d'Estaing (elegit el 1974), el socialiste François Mitterrand (elegit el 1981 i reelegit el 1988), i el neo-gaullista Jacques Chirac (elegit el 1995 i reelegit el 2002). El 2007 el president elegit és [[Nicolas Sarkozy]] i el 2012 és elegit president [[François Hollande]].