Diferència entre les revisions de "Culla"
m Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ' |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en | [[File:Carrer Pla de Culla.JPG|thumb|250px|Carrer de Culla]] | ||
'''Culla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en la [[província de Castelló]], en la [[comarca]] de [[L'Alt Maestrat]]. Conta en 504 habitants ([[INE]] [[2018]]). | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 27: | Llínea 29: | ||
Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar. | ||
Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]]. | Fins a l'[[Edat Mija]] es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del [[sigle XIII]], i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] en l'any [[1233]]. [[Jaume I]] va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'[[11 de maig]] de [[1235]]. | ||
I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del [[Cristianisme]]. | ||
| Llínea 33: | Llínea 35: | ||
Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | Culla va rebre la seua [[Carta Pobla]] en [[23 de març]] de l'any [[1244]], de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor. | ||
Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos. | Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de l'any [[1264]], Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en [[1303]], este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos. | ||
En [[1312]] el [[Papa Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. | En l'any [[1312]] el [[Papa]] [[Clement V]] va dissoldre el Temple, i des de [[1317]] les seues possessions en la [[Corona d'Aragó]] varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'[[Ares del Maestrat|Ares]] i de [[Peníscola]], i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al [[sigle XVIII]]. | ||
En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | En el [[sigle XIV]] es va formar la ''Setena de Culla'' o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, [[Benassal]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], [[Vilar de Canes]] i la [[La Torre d'En Basora]]. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la ''Setena de Culla'' va perdurar fins a mijan el [[sigle XIX]]. | ||
| Llínea 43: | Llínea 45: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
{| align="center" | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |||
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]] | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2008]]!! [[2009]]!! [[2010]]!! [[2018]] | ||
|- | |- | ||
| align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 | | align=center| 1.010 || align=center| 946 || align=center| 918 || align=center| 844 || align=center| 811 || align=center| 771 || align=center| 723 || align=center| 697 || align=center| 677 || align=center| 651 || align=center| 669 || align=center| 650 || align=center| 637 || align=center| 633 || align=center| 504 | ||
|} | |} | ||
| Llínea 57: | Llínea 60: | ||
== Administració == | == Administració == | ||
Relació d'alcaldes des de 1979. | Relació d'alcaldes des de l'any [[1979]]. | ||
* 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | * 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD) | ||
| Llínea 69: | Llínea 72: | ||
* 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | * 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV) | ||
En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015. | En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any [[2015]]. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
[[File:Església de Culla.JPG|thumb|250px|Iglésia del Salvador]] | |||
* [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | * [[Iglesia del Salvador (Culla)|Iglesia parroquial del Salvador]]. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del [[sigle XVIII]]. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del [[sigle XVI]], i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del [[sigle XV]]. | ||