Diferència entre les revisions de "Salvador Ferrandis i Luna"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. | Despuix d'haver dirigit algunes publicacions en la ciutat de Valéncia, Ferrandis aprovà les oposicions a advocat de l'Estat i es traslladà a viure a [[Madrit]]. | ||
Ya en Madrit, conegué a José Calvo Sotelo, polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. | Ya en Madrit, conegué a [[José Calvo Sotelo]], polític mauriste, ministre de [[Facenda]] durant els anys [[1925]] i [[1929]], el qual ajudà a l'ascens de Salvador Ferrandis que ocupà diversos càrrecs en la capital d'[[Espanya]], com: Director del Banc de Crèdit Local, que ajudà a fundar; conseller de Tabacalera Espanyola, del Banc Exterior i de la Companyia Transmediterrànea. | ||
Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. | Conegué a Rosario Álvarez de Toledo i Caro, marquesa de Valverde, en la que se casà el [[10 de maig]] de [[1929]]. Ella era filla del duc de Medina Sidonia. El matrimoni tingué tres fills: Salvador, Teresa i Rosario Violante. El chic heretà el marquesat. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
[[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. | [[Unió Valencianista]] fon un partit polític que naixqué en l'any [[1917]], sempre molt pròxim a l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i al seu ideari. El partit tingué un espai polític durant la [[II República espanyola|II República]] i un del seus lemes era "antepondre els interessos de [[Castelló]], Valéncia i [[Alacant]] a tota idea política o de personal caciquisme". A l'agrupació li tocà viure enfrontaments en atres grups semblants per les clares inclinacions monàrquiques i l'espírit republicà d'atres. | ||
Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. | Durant la seua estància en el partit regionaliste Unió Valencianista conegué a [[Ignaci Villalonga Villalba|Ignaci Villalonga]] que fon defensor dels sectors conservadors i elegit diputat a Corts per la [[Província de Castelló|província de Castelló]], inclús fon president de la Generalitat de Catalunya en un breu espai de temps, en l'any [[1935]]. Villalonga fon president del Banc Central en els anys 40 del [[sigle XX]] i també del [[Banc de Valéncia]] fins a l'any [[1964]]. També pertanygué al Consell Superior de les Cambres de Comerç. | ||
En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. | En eixe ambient naixqué l'interés polític de Salvador Ferrandis i en ell emergí el seu sentit sociopolític com a defensor radical del municipalisme. Per això demanava el ple reconeiximent de la personalitat municipal i autonomia dels municipis en el eixercici de totes les seues facultats, o siga, l'ajuntament del poble. | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Seidia == | == Seidia == | ||
Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de | Salvador Ferrandis fon contemporàneu i amic de [[Joaquim Garcia Girona|mossén Garcia Girona]], abdós sentiren el mateix entusiasme per l'història de Seidia, la princesa mora del Maestrat. El capellà, natural de [[Benassal]], feu un treball líric-poètic que mereixqué un premi en els [[Jocs Florals]] de Lo Rat Penat en els [[anys 20]]. | ||
Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. | Ferrandis batejà a la bella princesa com Walkiria del Maestrat. Eixa denominació ha passat a l'història gràcies a d'ell, a l'igual que el valencianisme de personages tan dispars com [[Na Violant d'Hungria]] o [[Ausias March]], en temps en que era major la tenacitat de certs sectors per convertir en "fill de la cultura catalana" a l'immens poeta de [[Gandia]]. | ||