Canvis

A causa de la seua ubicació geogràfica, els otomans es varen convertir en intermediaris imprescindibles de tots els intercanvis entre Europa i l'est, sur i surest d'Àsia. Una de les principals ciutats europees en la qual els turcs comerciaven era [[República de Venècia|Venècia]], qui es va convertir en el gran centre d'importació a Europa de l'art oriental. Ademés, Venècia era l'únic port històric on els bucs mercants turcs podien arribar en époques de pau. Fins a 1566, l'Imperi otomà no era tan sol poderós, sino també pròsper, com ho prova el superàvit anual que es produïa en les seues arques. L'Imperi era més o menys econòmicament autosuficient, produïa aliments aparentment illimitats i matèria primera en abundància que els artesans autòctons usaven en l'elaboració de productes per al consum propi i l'exportació; ademés va establir contactes comercials en [[República de Gènova|Gènova]], [[República de Florència|Florència]] i [[República de Ragusa|Ragusa]]. Gràcies al control que mantenia l'Imperi en tres continents i vàries mars, s'obtenien aixina mateix ingressos considerables del transport, sobretot en la [[ruta de les espècies]] i la [[ruta de la seda|seda]], des del noroest travessant [[Orient Mig]] fins al sur d'Àsia.

A causa de la seua ubicació geogràfica, els otomans es varen convertir en intermediaris imprescindibles de tots els intercanvis entre Europa i l'est, sur i surest d'Àsia. Una de les principals ciutats europees en la qual els turcs comerciaven era [[República de Venècia|Venècia]], qui es va convertir en el gran centre d'importació a Europa de l'art oriental. Ademés, Venècia era l'únic port històric on els bucs mercants turcs podien arribar en époques de pau. Fins a 1566, l'Imperi otomà no era tan sol poderós, sino també pròsper, com ho prova el superàvit anual que es produïa en les seues arques. L'Imperi era més o menys econòmicament autosuficient, produïa aliments aparentment illimitats i matèria primera en abundància que els artesans autòctons usaven en l'elaboració de productes per al consum propi i l'exportació; ademés va establir contactes comercials en [[República de Gènova|Gènova]], [[República de Florència|Florència]] i [[República de Ragusa|Ragusa]]. Gràcies al control que mantenia l'Imperi en tres continents i vàries mars, s'obtenien aixina mateix ingressos considerables del transport, sobretot en la [[ruta de les espècies]] i la [[ruta de la seda|seda]], des del noroest travessant [[Orient Mig]] fins al sur d'Àsia.

No obstant, en la segona mitat del sigle XVI, l'imperi otomà va començar  a entrar en crisis. Una de les causes va ser el desenroll econòmic exterior. Tota la seua riquea va crear noves necessitats en la classe dirigent: la preocupació constant dels sultans va ser fer de la seua capital una ciutat sense igual pel seu esplendor, #lo que va comportar un considerable aument de població i va implicar un increment en la demanda de productes. Estos nous productes, o ben Oriente no els produïa o la calitat dels occidentals era millor. Per lo tant, els otomans varen ser obligats en certa mesura a obrir el seu mercat als productes estrangers, lo que va ser aprofitat per algunes nacions occidentals per a incloure's en estos processos d'intercanvis i vendre els seus productes. Este comerç exterior va afectar a llarc determini, perque aixina molts occidentals varen començar a intervindre en els assunts interns de l'Imperi Otomà.

No obstant, en la segona mitat del sigle XVI, l'imperi otomà va començar  a entrar en crisis. Una de les causes va ser el desenroll econòmic exterior. Tota la seua riquea va crear noves necessitats en la classe dirigent: la preocupació constant dels sultans va ser fer de la seua capital una ciutat sense igual pel seu esplendor, #lo que va comportar un considerable aument de població i va implicar un increment en la demanda de productes. Estos nous productes, o ben Oriente no els produïa o la calitat dels occidentals era millor. Per lo tant, els otomans varen ser obligats en certa mesura a obrir el seu mercat als productes estrangers, lo que va ser aprofitat per algunes nacions occidentals per a incloure's en estos processos d'intercanvis i vendre els seus productes. Este comerç exterior va afectar a llarc determini, perque aixina molts occidentals varen escomençar a intervindre en els assunts interns de l'Imperi Otomà.

El decliu econòmic de l'Imperi otomà despuix de 1566 era, al principi, solament relatiu comparat en lo que estava ocorrent en l'oest d'Europa, on es va produir una [[revolució industrial]] i comercial entre els sigles XV i XVIII que va transformar l'economia [[feudal]] europea, fent que els antiquats [[gremis]] desaparegueren d'Europa. Com casi totes les zones en desenroll de l'edat mija, l'Imperi otomà no va experimentar esta revolució. Per contra, les seues institucions industrials i comercials no es varen moure més allà de les seues tècniques manuals i l'organisació gremial, per lo que no podien competir en les exportacions europees. Encara que pintoresc, els treballs tradicionals i els basars es varen provar cada volta més arcaics i ineficients, en comparació a les fàbriques modernes i les companyies comercials.

El decliu econòmic de l'Imperi otomà despuix de 1566 era, al principi, solament relatiu comparat en lo que estava ocorrent en l'oest d'Europa, on es va produir una [[revolució industrial]] i comercial entre els sigles XV i XVIII que va transformar l'economia [[feudal]] europea, fent que els antiquats [[gremis]] desaparegueren d'Europa. Com casi totes les zones en desenroll de l'edat mija, l'Imperi otomà no va experimentar esta revolució. Per contra, les seues institucions industrials i comercials no es varen moure més allà de les seues tècniques manuals i l'organisació gremial, per lo que no podien competir en les exportacions europees. Encara que pintoresc, els treballs tradicionals i els basars es varen provar cada volta més arcaics i ineficients, en comparació a les fàbriques modernes i les companyies comercials.

Les institucions educatives i científiques europees, revitalisades en el [[Renaiximent]], varen ser superant a les dels otomans, atollades en una rutina d'imitació i falta de crítica. La «revolució científica» en Europa no solament va portar al desenroll de noves infraestructures completament noves, sino que també va portar un canvi en l'armament i en les tècniques de fer la guerra. Solament un grup molt reduït de pensadors en l'Imperi otomà es va donar conte de que la seua civilisació s'estava quedant a la saga del desenroll econòmic sobre Occident, tant en les innovacions militars com en les institucions polítiques i econòmiques.

Les institucions educatives i científiques europees, revitalisades en el [[Renaiximent]], varen ser superant a les dels otomans, atollades en una rutina d'imitació i falta de crítica. La «revolució científica» en Europa no solament va portar al desenroll de noves infraestructures completament noves, sino que també va portar un canvi en l'armament i en les tècniques de fer la guerra. Solament un grup molt reduït de pensadors en l'Imperi otomà es va donar conte de que la seua civilisació s'estava quedant a la saga del desenroll econòmic sobre Occident, tant en les innovacions militars com en les institucions polítiques i econòmiques.

El sorgiment d'Estats forts econòmica i políticament en [[Europa]] es va sumar a un factor de molta rellevància a l'hora de la caiguda otomana. L'Imperi era una màquina militar que funcionava a pur de guerres curtes i victorioses que permetien l'expansió territorial, la seua font de prosperitat. Quan els otomans varen començar a trobar-se en eixèrcits millor preparats i en armes desconegudes, l'Imperi va aplegar als seus llímits d'expansió i varen començar a retrocedir. Va ser en el sigle XVII quan l'Imperi otomà va començar a perdre territoris a un ritme constant en [[Àustria]], [[Rússia]] i en atres països europeus expansionistes, territoris que eren perduts en llargues i infructuoses guerres. Aixina va ser com l'Estat otomà no va poder seguir mantenint el seu tesor públic a través d'una màquina militar que consumia més de lo que aportava, absorbint la major part dels ingressos dels imposts.

El sorgiment d'Estats forts econòmica i políticament en [[Europa]] es va sumar a un factor de molta rellevància a l'hora de la caiguda otomana. L'Imperi era una màquina militar que funcionava a pur de guerres curtes i victorioses que permetien l'expansió territorial, la seua font de prosperitat. Quan els otomans varen escomençar a trobar-se en eixèrcits millor preparats i en armes desconegudes, l'Imperi va aplegar als seus llímits d'expansió i varen escomençar a retrocedir. Va ser en el sigle XVII quan l'Imperi otomà va començar a perdre territoris a un ritme constant en [[Àustria]], [[Rússia]] i en atres països europeus expansionistes, territoris que eren perduts en llargues i infructuoses guerres. Aixina va ser com l'Estat otomà no va poder seguir mantenint el seu tesor públic a través d'una màquina militar que consumia més de lo que aportava, absorbint la major part dels ingressos dels imposts.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==