Diferència entre les revisions de "Lleonart de Porto Maurizio" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.

En [[~~Florència~~]], els seus sermons constituïen un crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.

En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.

Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau.
-En [[Florència]], els seus sermons constituïen un crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.
+En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial.
 Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages.