Diferència entre les revisions de "Maria del Mar Bonet"
mSin resumen de edición |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer | | nom = Maria del Mar Bonet i Verdaguer | ||
| image = | | image = [[File:Maria del Mar Bonet.JPG|thumb|240px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
'''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], 27 d'abril de [[1947]]) és una cantant i compositora espanyola d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en català menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]]. | '''Maria del Mar Bonet i Verdaguer''' ([[Palma de Mallorca]], [[27 d'abril]] de [[1947]]) és una cantant i compositora [[Espanya|espanyola]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. S'ha dedicat a cantar en [[català]] menyspreant la seua llengua pròpia, el mallorquí o l'[[Idioma balear|idioma balear]]. Formà part del moviment denominat la [[Nova Cançó]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet (1917-1991) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de Barcelona en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó. | Filla de l'escritor i periodiste Juan Bonet ([[1917]]-[[1991]]) i germana del també cantautor Joan Ramon Bonet, estudià ceràmica en l'escola palmesana d'arts i oficis i en la Massana, pero acabà dedicant-se a la cançó. Arribà a la ciutat de [[Barcelona]] en l'any [[1967]], en només vint anys, a on va començar a cantar en ''Els Setze Jutges'' i entrà a formar part del moviment de la Nova Cançó. | ||
Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. | Des de llavors ha editat discs de música folc en català. Ademés ha realisat diversos concerts en diferents punts d'[[Europa]], el nort d'[[Àfrica]], [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Iberoamèrica]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. | Entre les seues primeres cançons se troben les gravacions de ''Què volen aquesta gent?'', la seua cançó més contestatària i la seua versió de ''L'àguila negra'', original de la francesa Barbara, que junt a ''No voldria res més ara'' conseguix ser Disc d'Or en [[Espanya]] en l'any [[1971]]. En [[1974]] posa música a poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Alcover. | ||
Des de [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català. | Des de l'any [[1988]] actua periòdicament en el pianiste Manel Camp, reinterpretant en clau de jazz cançons pròpies i d'atres autors (Ira i George Gershwin, Miquel Àngel Riera, etc.), recollides en sengles discs publicats en [[1989]] i [[2011]]. En l'any [[1993]] dedica un àlbum a l'obra de Mikis Theodorakis en lletres adaptades al català. | ||
En [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. | En l'any [[2007]] és guardonada en la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeiximent a la seua llabor durant l'etapa de Els Setze Jutges i la seua colaboració a la cançó catalana i edita el seu disc ''Terra secreta'', que ya havia presentat en directe des de [[2006]] i en el que fa un homenage ad alguns companyers de la cançó; en el mateix any presenta l'espectàcul ''Els treballs i els dies'' junt al cantaor flamenc Miguel Poveda. | ||
En [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat. | En l'any [[2012]] és nomenada doctora honoris causa pel Consell de Govern de l'Universitat de les [[Illes Balears]]. En [[2013]] va participar en el Concert per la Llibertat. | ||
Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres. | Ha colaborat tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques en multitut d'artistes de diferents estils, tals com [[Lluís Llach]], [[Ovidi Montllor]], Quico Pi de la Serra, Milton Nascimento, [[Nacho Duato]], Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún (facció França), Haris Alexiou o Loquillo, entre uns atres. | ||