Diferència entre les revisions de "Rudyard Kipling"

m Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
m Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
Llínea 29: Llínea 29:
'''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]]-[[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils.
'''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]]-[[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils.


Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine.
Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés vàries de les seues obres han segut portades al cine.


En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia ''Poet Laureat'' en [[1895]] ([[Corona de llorer|poeta llorejat]]), l'[[Orde de Mèrit del Regne Unit]] i el títul de ''sir'' de la ''Order of the British Empire'' ([[Orde de l'Imperi Britànic|Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic]]) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el [[Premi Nobel de Lliteratura]] de [[1907]], el primer escritor britànic en rebre este guardó,<ref>[http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/kipling_rudyard.shtml Ficha biogràfica en BBC Historic Figures] BBC.</ref> i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.