Diferència entre les revisions de "Carlomagno" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 13:

En l'any [[687]], [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la disputa entre vàries reines i els seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles, més tart conegut com [[Carles Martel]].

~~Després~~ de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.

Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.

~~Després~~ Carlomà renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.

Despuix Carlomà renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.

Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]].

[[Categoria:Història d'Europa]]

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 En l'any [[687]], [[Pepí d'Heristal]], alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a la disputa entre vàries reines i els seues alcaldes en la seua victòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regne franc. Pepí mateix era el net de dos de les figures més importants del [[Regne d'Austrasia]], Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepi el Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles, més tart conegut com [[Carles Martel]].
-Després de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.
+Despuix de l'any [[737]], Carles governà als francs sense un rei en el tro, pero se negà a nomenar-se a sí mateix rei. Carles fon succeït en l'any [[741]] pels seus fills Carlomà i Pepí el Breu, pare de Carlomagno. Per a frenar el separatisme en la perifèria del regne, en l'any [[743]] els germans colocaren en el tro a [[Childeric III]], qui anava a ser l'últim rei merovingi.
-Després Carlomà renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.
+Despuix Carlomà renuncià al càrrec en l'any [[746]] per a entrar en l'iglésia com un monge, Pepí portà la qüestió de la monarquia davant del [[Papa Zacaries]], preguntant si era llògic que un rei no tinguera poder real. El Papa emet la seua decisió en l'any [[749]]. Decretà que era millor que Pepí, que tenia els poders d'un alt càrrec com alcalde, que se cridarà rei, a fi de no confondre la jerarquia. Per lo tant, l'ordenà a convertir-se en verdader rei.
 Baix els carolingis, el regne franc s'estengué per a comprendre una àrea que inclou la major part d'Europa occidental. La divisió del regne que formen [[França]] i [[Alemanya]], i les evolucions religioses, polítiques i artístiques procedents d'una posició central de França, feu una impronta definitòria en el conjunt d'[[Europa]].
 [[Categoria:Història d'Europa]]