Diferència entre les revisions de "Casa C-101 Aviojet" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 7:

El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. ~~Després~~ d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Despuix d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.

Revisió de 16:49 24 gin 2020 editar Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 158 567 edicions m Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ' ← Edició anterior		Última revisió del 19:16 24 maig 2021 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 158 567 edicions Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 7:		Llínea 7:
	El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.		El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.

	Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. ~~Després~~ d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.		Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Despuix d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I\|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.