Diferència entre les revisions de "José Clarà Piñol" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 18:

En [[giner]] de [[1883]] fon nomenat cirugià primer de l'[[Hospital Provincial de Castelló]] i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En l'any [[1897]] guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.

José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet lo Roig]] en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.

José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet Lo Roig]] en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.

En [[febrer]] de l'any [[1905]] fon nomenat acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en l'any [[1907]], centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any [[1911]]. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 En [[giner]] de [[1883]] fon nomenat cirugià primer de l'[[Hospital Provincial de Castelló]] i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En l'any [[1897]] guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.
-José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet lo Roig]]  en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.
+José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de [[1885]]-1886, davant el brot meningític de [[Canet Lo Roig]]  en [[1914]], i en ocasió de l'epidèmia de grip de l'any [[1918]]. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.
 En [[febrer]] de l'any [[1905]] fon nomenat acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en l'any [[1907]], centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any [[1911]]. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.