Diferència entre les revisions de "Escut de Palma de Mallorca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 13:

[[Image:Catedral Palma.jpg|thumb|left|250px|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]

L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. ~~Després~~ de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.

Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 [[Image:Catedral Palma.jpg|thumb|left|250px|<center>Escuts tribarrats en la catedral de Palma</center>]]
-L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Després de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.
+L'escut procedix del sagell otorgat per [[Jaume I d'Aragó]] als prohomens de [[Mallorca]] en [[1269]], concessió confirmada per [[Sancho I de Mallorca]] en [[1312]], quan est afegí l'escut real i estengué l'us de l'escut i la bandera. Fins la [[Guerra de Successió]] l'escut fon el de l'Universitat de la ciutat i Regne de Mallorca, en jurisdicció sobre tota l'illa, i en acabant l'escut es convertí en el de la Ciutat de Mallorca, ara nomenada Palma. Despuix de la concessió a l'Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per [[Martí I d'Aragón|Martí I]] del privilegi d'usar la [[vibra]] o divisa real com cimera en la Festa de l'Estandart, el jurat d'esta institució usà esta divisa sobre son propi escut a lo llarc del [[sigle XVI]]. Esta cimera, basada en la vibra real, s'identifica en [[Jaume I]], i des del [[sigle XVII]] consistix en un mosseguello o rat penat, un símbol present tant en els escuts de diverses poblacions i institucions civils.
 Ademés, l'escut de Palma s'ha usat com escut de la Diputació Provincial de les Balears, tant en quatre pals com en dos, i hui s'usa pel [[Consell Insular de Mallorca]]; pero, en est últim cas, s'han fet algunes modificacions modernes de clara intencionalitat pancatalanista. Per eixemple, la superposició d'escuts i l'us de la corona comtal és una imitació de l'actual escut de la Diputació Provincial de Barcelona; i hui l' escut de Palma ostenta quatre pals, i el Consell Insular de Mallorca, dos, en lloc de les tres que tenia quan Mallorca fon un regne.