Diferència entre les revisions de "Municipi"
m Text reemplaça - ' òrgan ' a ' orgue ' |
Text reemplaça - 'enclau' a 'enclavament' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments. | Són l'entitat bàsica d'organisació territorial de l'Estat, al front dels mateixos estan els Ajuntaments. | ||
El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[ | El municipi esta compost per un [[territori]] clarament definit per un [[terme municipal]] de llímits fixats (encara que a vegades no es continu territorialment, podent estendre's fora dels seus llímits en [[enclavament]]s i presentant [[enclavament]]s d'atres municipis); i la [[població]] que l'habita (regulada juridicament per instruments estadístics com el [[padró municipal]] i mecanismes que otorguen drets, com l'''aveïnament'' o ''veïnat llegal'', que a soles considera [[veí]] a l'habitant que complixca determinades característiques -orige o antiguetat- i no al mero [[resident]]). | ||
El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''. | El municipi esta regit per un orgue colegiat denominat [[ajuntament]], [[municipalitat]], [[alcaldia]] o [[consell municipal|consell]]; encapçalat per una institució unipersonal: l'[[alcalde]] (en l'[[Antic Regim en Espanya]] havia un alcalde per l'estat noble i atre per l'estat pla; i en les principals ciutats un [[corregidor]] designat pel rei). Per extensió, també se gasta el terme ''municipi'' per a referir-se al ajuntament o municipalitat en sí. En la majoria d'[[Estat]]s moderns, un municipi és la divisió administrativa més chicoteta que poseix els seus propis dirigents [[representació|representatius]], [[elecció|elegits]] [[democràcia|democràticament]]. En alguns municipis espanyols encara funciona el regim migeval de govern, gestió i decisió per participació assambleària denominat ''[[consell obert]] ''. | ||