Diferència entre les revisions de "Puça"
Sin resumen de edición |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File: Ctenocephalides-canis.jpg|thumb|250px|Puça]] | |||
Les puces són paràsits externs hematòfacs de diversos animals i poden eixecutar bots llarcs en proporció al seu tamany, podent aixina alcançar fàcilment a nous hostes, gràcies a que en les seues articulacions posseïxen resorts de la proteïna més elàstica coneguda, la resilina, igual que atres insectes com el [[saltamartí]] i les [[Llangosta|llangostes]]. Es coneixen unes 1.900 espècies, vàries de les quals poden transmetre malalties diverses, com el [[tifus]], la [[pesta]] negra o bubònica, o les [[Ténia|ténies]]. | Una '''puça''' (del [[llatí]] ''pūlĭce'', mat. sign.), en [[castellà]] ''pulga'', és un [[insecte]] paràsit de la família dels pulícits, de l'orde dels dípters, de dos o tres milímetros de llargària, sense ales, antenes curtes, cames llargues i fortes que li permeten botar a gran distància, que perfora la [[pell]] de persones i animals i els chupla la [[sanc]]. | ||
Les puces són paràsits externs hematòfacs de diversos animals i poden eixecutar bots llarcs en proporció al seu tamany, podent aixina alcançar fàcilment a nous hostes, gràcies a que en les seues articulacions posseïxen resorts de la [[proteïna]] més elàstica coneguda, la resilina, igual que atres insectes com el [[saltamartí]] i les [[Llangosta|llangostes]]. Es coneixen unes 1.900 espècies, vàries de les quals poden transmetre malalties diverses, com el [[tifus]], la [[pesta]] negra o bubònica, o les [[Ténia|ténies]]. | |||
== Característiques == | == Característiques == | ||
Les puces són invertebrats | Les puces són invertebrats chicotets (d'uns 1,5 a 3,3 mm. de llarc) carixen d'ales, molt àgils, de color generalment obscur (per eixemple, la puça dels gats és de color rojós-pardenc), que conten en un mecanisme bucal de tubos especialment adaptat per a poder alimentar-se de la sanc dels seus hostes. Tenen el cos comprimit lateralment, lo que les permet desplaçar-se en facilitat entre els pèls o plomes de l'hoste. Tenen les pates llargues i les trasseres estan adaptades per al bot, que pot ser de fins a 18 cm. en direcció vertical i 33 cm. en direcció horisontal. Açò representa una distància de fins a 200 voltes la seua pròpia llongitut, lo que convertix a les puces en el millor saltador entre els animals en relació en el seu tamany corporal. El cos de la puça és dur, polit, i està cobert en molts pèls i espines curtes dirigides cap a arrere. Esta característica els assegura un trànsit de corregut entre els cabells de l'hoste. La durea del seu cos els permet soportar grans pressions (provablement com a resultat d'una adaptació per a sobreviure el rascat, etc.), fins i tot l'eixercida pels dits humans. | ||
== Cicle vital == | == Cicle vital == | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
No obstant, les puces poden transmetre malalties com el tifus i la devastadora pesta bubònica, transmesa entre rosegadors i humans per la puça de la rata d'aigüera (Nosopsyllus fasciatus) i la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis). | No obstant, les puces poden transmetre malalties com el tifus i la devastadora pesta bubònica, transmesa entre rosegadors i humans per la puça de la rata d'aigüera (Nosopsyllus fasciatus) i la puça de la rata negra (Xenopsylla cheopis). | ||
La puça comuna (Pulex irritans), la del gos (Ctenocephalides canis) i la del gat (Ctenocephalides felis) poden ser hostes intermediaris de cestodos (ténies o solitàries) com Dipylidium caninum o Hymenolepis diminuta les quals poden parasitar a l'home. | La puça comuna (Pulex irritans), la del [[gos]] (Ctenocephalides canis) i la del [[gat]] (Ctenocephalides felis) poden ser hostes intermediaris de cestodos (ténies o solitàries) com Dipylidium caninum o Hymenolepis diminuta les quals poden parasitar a l'home. | ||
== Expressions valencianes == | == Expressions valencianes == | ||