Diferència entre les revisions de "Els Minyons" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Félix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.

Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians.

La creació de la [[Guàrdia Civil]] en [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).

Fon la revolució de l'any [[1868]], que va derrocar a [[Isabel II]], fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.

En [[1876]], restaurada la monarquia en [[Alfons XII]] (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.

== Reglament ==

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Félix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament.
-Fon la revolució de [[1868]] la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians.
+La creació de la [[Guàrdia Civil]] en [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals).
+Fon la revolució de l'any [[1868]], que va derrocar a [[Isabel II]], fon la que liquidà un cos centenari i propi dels valencians. El nou govern provisional dels generals Serrano i Prim va abolir totes les policies “regionals”, que contaven en una evident tradició “monàrquica”.
+En [[1876]], restaurada la monarquia en [[Alfons XII]] (IV de Valéncia), només alguns cossos policials regionals se reinstauraren.
 == Reglament ==