Diferència entre les revisions de "Els Minyons"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]]. | Este cos policial arreplegava iniciatives anteriors menys estructurades la raïl de les quals caldria remontar a [[1399]], denominats la Guaita. No obstant, este cos de vigilància operava solament en la [[ciutat de Valéncia]]. | ||
Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament. | Ni [[Felip V]] ni el [[Decret de Nova Planta]] acabà en algunes particularitats del Regne de Valéncia, el nou rei, a través del governador i capità general del Regne de Valéncia i comte de Sayve, Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, l'any [[1774]], impulsà el cos i el portà al seu prestigi més alt durant tota la seua vida, dotant-los d'un reglament. | ||
La creació de la [[Guàrdia Civil]] en [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals). | La creació de la [[Guàrdia Civil]] en [[1844]] no va canviar la seua situació, si be era clar l'objectiu del Govern espanyol d'anar substituint els cossos policials “regionals” per un atre model clarament centralisat, jerarquisat, militar i alié al territori, i controlat de forma directa des del govern: tant per a organisar d'una forma teòricament més eficient el manteniment de la seguritat, com per a servir de força de repressió més efectiva front a elements rebels al poder (com els lliberals o els carlistes, que tant proliferaren al llarc del [[sigle XIX]], i que en ocasions varen tindre el recolzament d'estes milícies regionals). | ||