Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Doménec"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|300px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]] | [[File:Convento de Santo Domingo, Valencia, España, 2014-06-29, DD 13.JPG|thumb|300px|Convent de Sant Doménec, de Valéncia]] | ||
L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix. | L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici de tipologia d'estils variada [[gòtic]], [[Renaiximent|renaixentista]], [[neoclàssic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix. | ||
Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són: | Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són: | ||
:*''Claustre gòtic'' | :* ''Claustre gòtic'', del [[sigle XIV]] | ||
:*''Saló del Tro'' | :* ''Claustre neoclàssic'' | ||
:*''Sala Capitular'' | :* ''Saló del Tro'' | ||
:*''Parròquia Castrense'' | :* ''Sala Capitular'', d'estil gòtic | ||
:*''Claustre renaixentiste'' | :* ''Parròquia Castrense'' | ||
:*''Capella dels Reis'' | :* ''Claustre renaixentiste'' | ||
:*''Sacristia Major'' | :* ''Capella dels Reis'', d'estil tardogòtic del [[sigle XV]] | ||
:*''Campanar'' | :* ''Sacristia Major'' | ||
:* ''Campanar'' | |||
La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. | La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. | ||
[[File:Santdomenec salacap4.jpg|thumb|Sala Capitular]] | [[File:Santdomenec salacap4.jpg|thumb|Sala Capitular]] | ||
En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells. | En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]] i era la sala a on es reunia antigament la comunitat religiosa. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells. | ||
L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]]. | L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]]. | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella. | Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella. | ||
Actualment es poden fer visites guiades els dimarts i dimecres (11-12,30) previa cita o en els dies de portes obertes com els demés museus de la ciutat. | Actualment es poden fer visites guiades els dimarts i dimecres (11-12,30) previa cita o en els dies de portes obertes com els demés museus de la ciutat i és la sèu de la [[Capitania General de Valéncia]] des de l'any [[1840]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||