Diferència entre les revisions de "Llibertat de prensa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

* La llibertat de prensa apareix com una extensió al dret sobre la capitalisació del treball personal, per lo que tots tenen dret a posseir una empresa de comunicació a condició d'haver-la creat i que se sostinga pel propi esforç.

* El poble com a colectivitat no representa al poble en la seua pluralitat, sino la societat civil formada per una pléyade d'individus autònoms. Considerant a estos com a orige de tota voluntat, a soles el dret de propietat privada possibilita la representació real de les opinions particulars.

* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.

* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i a on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.

* La prensa no preexistix al capital: ''és'' un capital, considerat com a producte personal, i deu ser creat a soles en els diners d'els qui desigen convertir-se en empresaris periodístics, de manera que l'us positiu del "dret negatiu" a la llibertat de prensa és accessible a ''cada u'' sobre ''cada propi'' mig de comunicació o porció accionaria del mateix, sent el seu èxit depenent del mercat de consumidors sense una atra responsabilitat que la d'afrontar pèrdues per no satisfer al seu respectiu públic.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 * La llibertat de prensa apareix com una extensió al dret sobre la capitalisació del treball personal, per lo que tots tenen dret a posseir una empresa de comunicació a condició d'haver-la creat i que se sostinga pel propi esforç.
 * El poble com a colectivitat no representa al poble en la seua pluralitat, sino la societat civil formada per una pléyade d'individus autònoms. Considerant a estos com a orige de tota voluntat, a soles el dret de propietat privada possibilita la representació real de les opinions particulars.
-* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.
+* La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i a on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.
 * La prensa no preexistix al capital: ''és'' un capital, considerat com a producte personal, i deu ser creat a soles en els diners d'els qui desigen convertir-se en empresaris periodístics, de manera que l'us positiu del "dret negatiu" a la llibertat de prensa és accessible a ''cada u'' sobre ''cada propi'' mig de comunicació o porció accionaria del mateix, sent el seu èxit depenent del mercat de consumidors sense una atra responsabilitat que la d'afrontar pèrdues per no satisfer al seu respectiu públic.