Diferència entre les revisions de "Milà"
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]]. | Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]]. | ||
A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre [[1351]] i [[1402]]. | A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre els anys [[1351]] i [[1402]]. | ||
=== Renaiximent === | === Renaiximent === | ||
Durant el [[Renaiximent]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de [[Leonardo da Vinci]] i [[Bramador]]. | Durant el [[Renaiximent]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a l'any [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de [[Leonardo da Vinci]] i [[Bramador]]. | ||
Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[França|francés]] [[Francesc I]]. Despuix de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser possessió [[Espanya|espanyola]] devall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]]. | Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[França|francés]] [[Francesc I]]. Despuix de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser possessió [[Espanya|espanyola]] devall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]]. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Sigle XVIII === | === Sigle XVIII === | ||
En [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], se va cedir a [[Àustria]]. | En l'any [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], se va cedir a [[Àustria]]. | ||
=== Sigle XIX === | === Sigle XIX === | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]]. | Despuix de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]]. | ||
En [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia. | En l'any [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia. | ||
=== Sigle XX === | === Sigle XX === | ||
| Llínea 204: | Llínea 204: | ||
*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà | *[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà | ||
[[Categoria:Itàlia]] | |||
[[Categoria:Municipis d'Itàlia]] | |||
[[Categoria:Milà| ]] | [[Categoria:Milà| ]] | ||
[[Categoria:ducats]] | [[Categoria:ducats]] | ||
[[Categoria:Localitats de la província de Milà]] | [[Categoria:Localitats de la província de Milà]] | ||