Canvis

Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En l'any [[1372]], Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En l'any [[1372]], Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> La seua mare, Alena havia pres els hàbits monàstics després de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> La seua mare, Alena havia pres els hàbits monàstics despuix de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep medieval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és cridat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep medieval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és cridat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis després de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

Marko [[Casa de moneda|va falcar]] els seus propis diners, en comú en el seu pare i atres nobles serbis de l'época.<ref name="Mihaljčić181">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=181}}.</ref> Els seus [[monedes]] d'argent pesaven 1,11 grams, i es produïen en tres tipos.<ref name="Šuica133136">{{harvnb|Šuica|2000|pp=133-136}}.</ref> En dos d'elles, el [[anvers]] figura un text de cinc llínees: ВЬХА/БАБЛГОВ/ѢРНИКР/АЛЬМА/РКО («En Crist Deu, el Piadós Rei Marko»).<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> En el primer tipo, el revers representa a [[Crist]] assentat en un tro; en el segon, Crist està assentat en una [[Aureola#Mandorla|mandorla]]. En el tercer tipo, el revers representa a Crist en una mandorla; l'anvers figura el text de quatre llínees БЛГО/ВѢРНИ/КРАЛЬ/МАРКО («Piadós Rei Marko»), que Marko també us en l'inscripció de l'iglésia.<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> Omet la designació territorial del seu títul, provablement en reconeiximent tàcit del seu llimitat poder.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> A pesar de que el seu germà Andrijaš també va falcar les seues pròpies monedes, la [[Oferta de diners|oferix de diners]] en el territori governat pels germans Mrnjavčvić consistia principalment en les monedes falcades pel rei Vukašin i el sar Uroš.<ref name="Mihaljčić183">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=183}}.</ref> Al voltant de 150 de les monedes de Marko sobreviuen en coleccions [[Numismàtica|numismàtiques]].<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref>

Marko [[Casa de moneda|va falcar]] els seus propis diners, en comú en el seu pare i atres nobles serbis de l'época.<ref name="Mihaljčić181">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=181}}.</ref> Els seus [[monedes]] d'argent pesaven 1,11 grams, i es produïen en tres tipos.<ref name="Šuica133136">{{harvnb|Šuica|2000|pp=133-136}}.</ref> En dos d'elles, el [[anvers]] figura un text de cinc llínees: ВЬХА/БАБЛГОВ/ѢРНИКР/АЛЬМА/РКО («En Crist Deu, el Piadós Rei Marko»).<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> En el primer tipo, el revers representa a [[Crist]] assentat en un tro; en el segon, Crist està assentat en una [[Aureola#Mandorla|mandorla]]. En el tercer tipo, el revers representa a Crist en una mandorla; l'anvers figura el text de quatre llínees БЛГО/ВѢРНИ/КРАЛЬ/МАРКО («Piadós Rei Marko»), que Marko també us en l'inscripció de l'iglésia.<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref> Omet la designació territorial del seu títul, provablement en reconeiximent tàcit del seu llimitat poder.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> A pesar de que el seu germà Andrijaš també va falcar les seues pròpies monedes, la [[Oferta de diners|oferix de diners]] en el territori governat pels germans Mrnjavčvić consistia principalment en les monedes falcades pel rei Vukašin i el sar Uroš.<ref name="Mihaljčić183">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=183}}.</ref> Al voltant de 150 de les monedes de Marko sobreviuen en coleccions [[Numismàtica|numismàtiques]].<ref name="Mandić2425">{{harvnb|Mandić|2003|pp=24-25}}.</ref>

[[Archiu:Hercegovac pjeva uz gusle.JPG|right|thumb|185px|alt=Man seated under a tree bowing a musical instrument, surrounded by listeners|Un cantant [[herzegoví]] en una [[guzla]] (dibuix de l'any [[1823]]). Els poemes èpics serbis eren cantats i acompanyats a sovint per este instrument tradicional.]]

[[Archiu:Hercegovac pjeva uz gusle.JPG|right|thumb|185px|alt=Man seated under a tree bowing a musical instrument, surrounded by listeners|Un cantant [[herzegoví]] en una [[guzla]] (dibuix de l'any [[1823]]). Els poemes èpics serbis eren cantats i acompanyats a sovint per este instrument tradicional.]]

La poesia èpica sèrbia està d'acort que el rei Vukarin era el seu pare. La seua mare en els poemes és Jevrosima, germana del [[vaivoda]] Momčilo, el senyor de la fortalea de [[Pirlitor]] (en el [[Durmitor|mont Durmitor]] en la [[Antiga Hercegovina]]). Momčilo és descrit com un home d'immens tamany i força en atributs màgics: en un [[cavall alat]] i un [[sabre]] en ulls. El rei ho va assessinar en l'ajuda de la jove esposa del vaivoda, Vidosava, a pesar de l'intent de sacrifici la seua germana per a salvar-ho. En lloc de casar-se en la viuda (el pla original), Vukašin va matar a la traïcioner dòna. Va portar a Jevrosima de Pirlitor a la seua ciutat capital, [[Skadar]], i es va casar en ella d'acort en el consell del moribunt Momčilo. Ella li va donar dos fills, Marko i Andrijaš, i el poema que relata estos events diuen que Kraljević s'assemblava al seu tio.<ref name="Low2">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n47/mode/2up The Marriage of King Vukašin]}}.</ref> Este personage èpic correspon històricament en el bandoler i mercenari búlgar [[Momchil]], que estava al servici de l'emperador serbi Dušan; que després es va convertir en déspota i va morir en la [[batalla de Periteorion]] en [[1345]].<ref name="Ćorović3">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_7.html Стварање српског царства]}}.</ref> Segons un atre relat, Marko i Andrijaš varen ser criats per una [[veela]] ([[nimfa]] eslava de les montanyes) casada en el rei Vukašin depuix que este l'haguera capturat prop d'un llac i li llevara les ales per a que no poguera escapar.<ref name="Bogišić231232">{{harvnb|Bogišić|1878|loc=[http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n411/mode/2up pp. 231-232]}}.</ref>

La poesia èpica sèrbia està d'acort que el rei Vukarin era el seu pare. La seua mare en els poemes és Jevrosima, germana del [[vaivoda]] Momčilo, el senyor de la fortalea de [[Pirlitor]] (en el [[Durmitor|mont Durmitor]] en la [[Antiga Hercegovina]]). Momčilo és descrit com un home d'immens tamany i força en atributs màgics: en un [[cavall alat]] i un [[sabre]] en ulls. El rei ho va assessinar en l'ajuda de la jove esposa del vaivoda, Vidosava, a pesar de l'intent de sacrifici la seua germana per a salvar-ho. En lloc de casar-se en la viuda (el pla original), Vukašin va matar a la traïcioner dòna. Va portar a Jevrosima de Pirlitor a la seua ciutat capital, [[Skadar]], i es va casar en ella d'acort en el consell del moribunt Momčilo. Ella li va donar dos fills, Marko i Andrijaš, i el poema que relata estos events diuen que Kraljević s'assemblava al seu tio.<ref name="Low2">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n47/mode/2up The Marriage of King Vukašin]}}.</ref> Este personage èpic correspon històricament en el bandoler i mercenari búlgar [[Momchil]], que estava al servici de l'emperador serbi Dušan; que despuix es va convertir en déspota i va morir en la [[batalla de Periteorion]] en [[1345]].<ref name="Ćorović3">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_7.html Стварање српског царства]}}.</ref> Segons un atre relat, Marko i Andrijaš varen ser criats per una [[veela]] ([[nimfa]] eslava de les montanyes) casada en el rei Vukašin depuix que este l'haguera capturat prop d'un llac i li llevara les ales per a que no poguera escapar.<ref name="Bogišić231232">{{harvnb|Bogišić|1878|loc=[http://www.archive.org/stream/narodnepjesmeiz00bogigoog#page/n411/mode/2up pp. 231-232]}}.</ref>

A mesura que Marko creixia, es va tornar impetuós; el seu pare va dir una volta que no tenia control sobre el seu fill, que anava a on volia, bevia i barallava. Es va convertir en un home gran, fort, en un aspecte aterrador, que també era algo còmic. Portava una gorra de [[pell]] de [[llop]] calat que cobrien els seus [[ull|ulls]] obscurs, un [[bigot]] negre que era del tamany d'una [[ovella]] de sis mesos d'edat, i la seua capa era de pell de llop tupit. Tenia un sabre d'[[acer domasquí]] oscilant en la seua cintura, i una llança penjada a l'esquena. El seu [[maça]]  pesava 66 [[okas]] (85 quilograms (187 lliures) i la penjava en el costat esquerre de la cadira de montar, equilibrada per una bota de [[vi]] ben plena en el costat dret de la cadira de montar.  Kraljević va derrotar a una série de campeons davant difícils circumstàncies.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

A mesura que Marko creixia, es va tornar impetuós; el seu pare va dir una volta que no tenia control sobre el seu fill, que anava a on volia, bevia i barallava. Es va convertir en un home gran, fort, en un aspecte aterrador, que també era algo còmic. Portava una gorra de [[pell]] de [[llop]] calat que cobrien els seus [[ull|ulls]] obscurs, un [[bigot]] negre que era del tamany d'una [[ovella]] de sis mesos d'edat, i la seua capa era de pell de llop tupit. Tenia un sabre d'[[acer domasquí]] oscilant en la seua cintura, i una llança penjada a l'esquena. El seu [[maça]]  pesava 66 [[okas]] (85 quilograms (187 lliures) i la penjava en el costat esquerre de la cadira de montar, equilibrada per una bota de [[vi]] ben plena en el costat dret de la cadira de montar.  Kraljević va derrotar a una série de campeons davant difícils circumstàncies.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref>

[[Archiu:Death of King Marko, by Novak Radonić.jpg|thumb|''La mort del Príncip Marko'', pintura de [[Novak Radonić]] ([[1848]]).]]

[[Archiu:Death of King Marko, by Novak Radonić.jpg|thumb|''La mort del Príncip Marko'', pintura de [[Novak Radonić]] ([[1848]]).]]

Marko tenia trescents anys i va cavalcar sobre Šarac, que tenia cent xixanta anys, per la vora de la mar cap al mont Urvina quan una veela li va dir que anava a morir. Kraljević després es va inclinar sobre un pou i no va vore cap reflex de la seua cara en l'[[aigua]]; la [[hidromància]] va confirmar les paraules de la veela. Va matar a Šarac per a lo que els turcs no ho usaren per a treballs domèstics, i va donar al seu volgut companyer un bon sepeli. Va trencar la seua espasa i la seua llança, i va tirar la seua maça en alta mar abans de gitar-se a morir. El seu cos va ser encontrat sèt dies més tart pel [[abat]] Got i el seu diaca, Isaija. Got va portar el seu cos al [[Mont Athos]], i ho va enterrar en el [[monasteri d'Hilandar]] en una tomba sense nom.<ref name="Low7">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/174/mode/2up The Death of Marko Kraljević]}}.</ref>

Marko tenia trescents anys i va cavalcar sobre Šarac, que tenia cent xixanta anys, per la vora de la mar cap al mont Urvina quan una veela li va dir que anava a morir. Kraljević despuix es va inclinar sobre un pou i no va vore cap reflex de la seua cara en l'[[aigua]]; la [[hidromància]] va confirmar les paraules de la veela. Va matar a Šarac per a lo que els turcs no ho usaren per a treballs domèstics, i va donar al seu volgut companyer un bon sepeli. Va trencar la seua espasa i la seua llança, i va tirar la seua maça en alta mar abans de gitar-se a morir. El seu cos va ser encontrat sèt dies més tart pel [[abat]] Got i el seu diaca, Isaija. Got va portar el seu cos al [[Mont Athos]], i ho va enterrar en el [[monasteri d'Hilandar]] en una tomba sense nom.<ref name="Low7">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/174/mode/2up The Death of Marko Kraljević]}}.</ref>

=== En la poesia èpica búlgara i macedoni ===

=== En la poesia èpica búlgara i macedoni ===