Diferència entre les revisions de "Edat Moderna en la Comunitat Valenciana"
Text reemplaça - 'la unió' a 'l'unió' (Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]]. | Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]]. | ||
En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això | En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això l'unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]]. | ||
== Sigles XVI i XVII == | == Sigles XVI i XVII == | ||