Diferència entre les revisions de "Sant Joan de la Creu" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

==Primers anys==

[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. ~~Després~~ lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.

[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Despuix lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.

Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills varen anar primer a [[Arévalo]] i despuix a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.

Llínea 15:

En [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].

Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. ~~Després~~, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.

Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Despuix, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.

La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".

Llínea 23:

En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. ~~Després~~ en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Despuix en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].

Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 ==Primers anys==
-[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Després lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.
+[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Despuix lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.
 Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills varen anar primer a [[Arévalo]] i despuix a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 En [[1567]] el varen ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vengut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] per a fundar dos monasteris de flares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels flares ya contava en "flare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre flare, o flare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].
-Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.
+Inicià la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Despuix, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.
 La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del  [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santitat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".
@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.
-Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].
+Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Despuix en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus flares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] fundà els descalços de [[Córdova]], com els de [[Mancha Real]].
 Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!