Diferència entre les revisions de "Estats Units"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
=== Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial === | === Primera Guerra Mundial, Gran Depressió, i Segona Guerra Mundial === | ||
[[ | [[File:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg|thumb|250px|Granja abandonada en [[Dakota del Sur]] | ||
[[ | |||
[[File:Approaching Omaha.jpg|thumb|250px|Desembarc de Normandia]] | |||
A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es varen solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]] ''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]]. | A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es varen solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]] ''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]]. | ||